24 Hores

2- La reunió

-Sí vaig respondre.
En resum la conversa va ser molt llarga d'uns 5 minuts i en resum el noi em va dir que havia d'anar a reunir-me amb ells el dia següent a les 5 de la tarda en un call de les rambles al costat de la font de canaletes jo no estava molt convençut peró vaig decidir fer-los cas, amb ironía vaig pensar que aquells nois eren culés, si havien dit que ens reunissim a canaletes...
Vaig anar a dormir i no em podia treure la reunió del cap i a les 6 del matí ja me'n vaig anar a donar la volta per treure'm els problemes del cap, al final no vaig entendre res del que havíen explicat a les classes i vaig decidir marxar per relaxar-me i me'n vaig anar a fer el turista passant per el parc güell i la sagrada família i haig de dir que se'm va treure tot del cap menys una cosa no parava de repetirme que bonica que és Barcelona! Fins que van arribar les quatre i mitja de la tarda i vaig dirigir-me tot xino-xano a les rambles i els meus mals pensaments van tornar a venir-me al cap. Em vaig presentar al call i només d'entrar dos homes forçuts em van tancar el pas i em van empenyer cap a dins i els vaig trobar allà, tres homes de no més d'un metre setenta d'altura assentats a terra amb la cara tapada, només de veure'm es van aixecar de cop i em vaig preguntar:
-Com es que saben el meu nom?
Em vaig acostar a ells i em vaig quedar alla palplantat a un metre d'ells amb una mirada desafiant el del mig va fer un pas endavant i es vam picar de front en front i va dir-me amb un to burleta.
-Escolta mitjamerda som la secta ABB Associació Bandalisme Barcelona i tenim un pla maléfic que consistirà en destruir 24 edificis emblématics però la gràcia esta en que no et dire on seràn i ho hauràs d'endevinar, si no ho atures a temps la gent que estigui visitant el monument moriran si no acceptes el repte que te'm proposat no li direm a ningú i tots els edificis i les persones que siguin amb a dins moriràn.
-Accepto vaig dir amb un to desafiant.
I amb despreci me'n vaig donar la volta i vaig sortir del call abans de creuar per davant dels homes forçuts el capità de la banda em va dir:
-Començarem demà passat o sigui divendres.
Jo vaig fer que sí amb el cap i me'n vaig anar.
Estava cagat de por peró en aquell moment em vaig fer el valent i vaig volguer fer un paperet de home gran peró en realitat estava cagat a les calçes.