Un Món Sota L'aigua

CAPÍTOL ||: Coralia

Era un cavallet de mar el que s'acostava i quan va arribar al seu costat el cavallet l'hi va dir:

-Que fas aquí tota sola?

-Pots parlar?!-va dir la Júlia.

-Si,com et dius?-va preguntar el cavallet.

-Júlia, i tu?-va preguntar nerviosa.

-Marlí!-va dir ell.

-Pero tu que hi fas aqui abaix, si tu ets una humana.- va dir ell.

-Ja, pero es que no recordo res, nomes que estava fent surf amb les meves amigues i que me despertat aqui.

-Doncs ja que de moment es impossible pujar et quedaras amb mi una temporada.- va dir en Marlí.

-Enserio?-va dir la Julia una mica

-Vine, et vull ensenyar una cosa -va comentar en Marlí.

La Júlia el va començar a seguir, fins que el  Marlí es va parar a la punta d'una roca llarga i punxeguda.

La Julià li va preguntar que perquè l'havia portat aquí i el Marlí li va dir:

-Mira abaix.

-Uau, es increïble- va dir la Júlia.

La Júlia va descobrir tot un mon sota l'aigua.

-Aquí es on visc jo.-va dir ell.

-Aquí es on vius tu? va preguntar la nena.

-Si,i aquesta ciutat es diu Coralia- va dir el cavallet.

-Vinga, anem- va dir en Marlí.

-Enserio, entrarem a la ciutat?!- va dir la Júlia.

-Es clar, perquè no?- va dir ell.

-No ser, esque se'm fa una mica estrany- va dir ella.

Van arribar a la ciutat i el cavallet va pensar que tothom descobriria que era una humana si la veiessin, així que en Marlí va donar una planta i li va dir que s'he la menges. I així va fer s'he la va menjar i al cap d'uns segons la Julià es va transformar en una sirena.

-Es increïble, soc una sirena!- va dir la Júlia.

-Vine a casa meva, t'explicare una cosa- va dir en Marlí.

Quan van arribar a casa del  Marlí li va explica  el que podia i no podia fer:

-Ets lliure, fes el que vulguis, pots anar a veure botigues i passejar si vols, pero sobre tot que ningu descobreixi que ets una humana, dacord?-va dir ell.

-Siiii-va dir ella .

-A i ves amb compte, perquè pot ser que la Esmeralda la sirena mes dolenta de tots els temps estigui per allà- va dir ell.

-En fi ves a donar una volta, i ens trobem aquí a les 2:00 per anar a dinar.

-Dacord, adéu i fins desprès- va la Júlia.

-Adéu!- va dir el  Marlí una mica nerviós, perquè no la descobrissin.

La Júlia tota contenta va anar a donar una volta  i va entrar a moltes botiges, però s'he l'hi feia una mica estrany perquè a les botigues nomes hi havia diferents tipus de cues de sirenes i sostens de tota mena.

A vegades amb una mica de sort també hi havia gorres, barrets i olleres de sol.