Un Món Sota L'aigua

CAPÍTOL V||: El pla secret

Tots sis es van posar a pensar durant hores però no hi havia manera de que a algú se li ocorregués cap i absolutament cap pla.

No sabien que fer, així que per torns durant uns dies van estar espiant a l'Esmeralda.

Es van donar compte que l'Esmeralda cada dijous a les 5:30 anava a fer-se un massatge al "SPA deluxe", així que van tindre una idea.

Un dia tots van esperar a l'Esmeralda a les 5:25 davant de la porta del spa per poder atrapar-la per sorpresa!

Mentre que en Marlí amb el seu raig immobilitzava durant uns pocs segons a l'Esmeralda els altres l'enrrollaven amb una corda molt gruixuda.

Una vegada ho van aconseguir la van portar en un lloc on ningú els pogués trobar, la van sentar en una cadira i la van lligar.

-Hos penseu que hem podreu atrapar amb una corda?!- va dir l'Esmeralda.

El problema es que no havien pensat que l'esmeralda també tenia poders.

-Tu tens poders, però en Marlí també en te i som 6 contra 1 - va dir la Maria tota convençuda.

-Qui t'ha dit que som 6 contra 1? Mantas, ataqueu!!!- va dir ella.

De cop va sortir un grup de mantas que anaven en direcció cap a ells.

Tots estaven intentant escapar i en Marlí intentava donar-los un cop amb el seu raig paralitzant, però no hi havia manera. Al final vam trobar una cova i ens vam poder amagar a dintre. Al cap de uns 5 minuts vam mirar si les mantes ja s'havien anat, a fora no estaven però de cop vam començar a sentir com un terretremol.

Era la cova, que s'estava a punt de caure, van aconseguir sortir a temps i quan van ser a fora van veure una cosa que brillava a dalt de tot de la cova que havia caigut.

-Mireu, que es allò?-va preguntar la Laura.

-No ser, perquè no pujem a vereu?-va dir l'Ester.

-Esque la muntanya es molt alta -va dir la Júlia preocupada.

-No passa res, no ens ho pensem dos cops i pugem d'una vegada- va dir en Marlí tot convençut.

Així que van agafar i van començar a pujar la muntanya, quan estàvem mes o menys a la meitat la Laura va dir:

-Estic cansada, falta molt?

-No ho ser Laura, però intenta aguantar una mica mes.-va dir l'Ania una mica estresada.

No sabien si faltava molt o poc però el brillantor cada vegada es veia mes i mes aprop. Al cap de uns 20 minuts van arribar a dalt de tot i no es podien creure el que estaven veient, el brillantor venia d'una perla.