Historietas que escric per el insti que m'agraden bastant XD

Mar

Els noms. Si volguéssim mirar la vida sense sentiment ni passió, podríem dir que els noms només són paraules. Són simplement lletres encadenades, vocals amb consonants que aconsegueixen un so que ens pot semblar harmoniós, o no. Però un nom defineix, crea una relació entre la paraula i el què designa. Per mi, un nom dóna vida.

Com tot en aquest món, jo també tinc un nom. Podríem dir que aquest no em descriu, però això no va aturar els meus pares i els va portar a referir-se a mi com a belluguet o baldufa, dos sobrenoms que s'adherien molt bé a la personeta que era de petita. Era com un petit radiador sense botó d'apagar, una xiqueta que no es podia estar quieta ni quan mirava la televisió. Admeto que em va sorprendre que de més gran m'expliquessin que vaig arribar a mirar la televisió estirada al sofà de cap per avall, amb els peus penjants del respatller i el caparró casi raspant l'estrambòtica catifa que teníem.

De petita no vaig donar-li gaire importància al meu nom. Tothom en tenia un i aquí acabava la cosa, tot i que no puc negar la petita punxada d'enveja que sentia quan veia dos persones que disfrutaven de la relació tan única de tenir el mateix nom. Sense cap més esdeveniment que aquest, vaig créixer i vaig esdevenir una persona mereixedora d'altres noms.

Abans d'això però, m'agradaria parlar sobre el meu nom. Mar, provinent de la paraula llatina Mare, referent a massa d'aigua. Personalment, no puc fer menys que afirmar que aquest és un dels noms més ben posats que hi pot haver. Des de ben petita he estimat l'aigua fins a tal punt que preferia més estar dintre que fora d'ella. Son 13.303 les dones que porten aquest nom, juntament amb 47 homes més, dels quals espero poder-ne conèixer un al llarg de la meva vida, almenys per tenir l'experiència. Així que podríem afirmar que aquest nom es bastant freqüent, tot i que a mi em segueix semblant especial.

Malauradament no he tingut la sort de conèixer algú de la meva família amb aquest nom. La petita història de la seva elecció es remunta a la infància de la meva mare, on ella i set nenes més de la seva classe es deien igual. En aquell temps, en una situació així la solució era utilitzar només el seu cognom, una cosa que als adolescents eixelebrats com nosaltres ens pot semblar nova i fins i tot divertida, però a la meva mare no li feia ni una mica de gràcia. Enmig de tot aquell oceà de noms i cognoms, hi havia un nom que no necessitava ser substituït. Un nom senzill, curt i simple, però que feia el fet. Un nom que la seva mateixa definició ja feia referencia a la vida: Mar, i així va ser com la meva mare va decidir que la seva filla portaria aquest nom senzill i lleuger però ple de vida.

Ara puc pintar-ho tot de color rosa, però es cert que adoro el meu nom. Si em donessin la oportunitat de triar-ne un altre m'hi negaria, i si no pogués tenir aquest senzillament preferiria viure sense nom. Un ésser sense nom, us ho podeu imaginar? Seria difícil referir-se a mi en les conversacions, però això pot aportar beneficis i problemes per igual diria jo.

Estic orgullosa de tots els noms que porto, tant del que em van posar els meus pares com dels que em posen els meus amics. Noms referents a la nostre amistat, referents a una de les meves qualitats ja sigui bona o dolenta, sense preferències, fins i tot sobrenoms en altres idiomes. Quan una persona gasta el seu temps en buscar un nom que ens defineixi, fins i tot els noms més absurds i poc originals com guitarra o enanita, fets pel simple fet de fer-me enfadar (l'últim cortesia del meu estimat germà), poden arribar a ser apreciats.

Com que es un nom utilitzat per referir-se a una cosa tan universal com una massa d'aigua, el meu nom potser traduït de totes les maneres necessàries a tots els idiomes necessaris. Però per molt que l'hi canviïs les lletres que el formen sempre representarà el mateix, una massa d'aigua. Doncs el mateix passa amb mi. No importa quin nom utilitzin per referir-se a mi, no importa amb quines paraules vulguin definir-me, jo sempre seré jo. Sempre seré com el mar, sempre seré com vulgui ser, sense que ningú m'ho pugui impedir.