Una nit boja i les seves conseqüències

Capitol 1

-Ei Pol, dóna'm un glop, si us plau!
-Vine.
-De què és?
-Vodka amb Fanta.
-...

Anava fent glops d'aquí i d'allà...

-Laia què veus?
-Roncola
-Me'n deixes una mica.
-Sí, pilla la botella.
-Tia, has vist aquell tio d'allà, és súper guapo.
-Ja veus. Tens idea de qui és? No l'havia vist mai per aquí.
-Ara vinc, vaig a preguntar-li qui és.
-Ainet, tia vigila. Estàs com una cabra!!!

Bona sort, em va dir la Laia, la meva millor amiga, mentre em clucava l'ull.

Vaig apropar-me cap a ell. Estava parlant amb el Biel, el meu millor amic, i el Max. Vaig fer-los un signe i ràpidament van entendre que volia quedar-me a soles amb aquell noi tan atractiu, el qual no sabia el nom.
Ell es va quedar sorprès, no sabia que estava passant: ¿Per què havien marxat el Biel i el Max? i ¿Què feia amb aquella noia que no havia vist amb la seva vida?
Hi van haver-hi uns segons de silenci i una mica d'intimidació. No sabia que dir-li. De sobte vaig veure que duia una botella de ron-cola i li'n vaig oferir. Ell va acceptar, de fet ja portava un got buit a la mà. Li vaig emplenar el got i la botella es va acabar, me la va agafar i es va girar per a tirar-la a la paperera que tenia al seu darrere.
Em va donar les gràcies per haver-li donat ron-cola i em va preguntar per el meu nom.

-Em dic Ainet. I tu?
-Jo em dic Bruno, però si vols em pots dir Bru.
-D'acord, et diré Bru si et sembla bé.
Li vaig dir mentre se'm escapava un somriure de la boca.

Vaig girar-me un moment perquè se que la Laia m'estava mirant. Era per saber com estava anant. Li vaig fer un signe amb les mans i ella me'l va respondre. Jo crec que si no poguéssim parlar, amb mirades i signes ens entendríem perfectament.

Al tornar-me a girar, el Bru es va demanar si volia anar a asseure'm amb ell amb un banc que hi havia quasi bé al fons del carrer per a continuar parlant..
Óbviament li vaig dir que...