Una nit boja i les seves conseqüències

Capítol 4

Tots dos ens vam aixecar.
Ell em guiava a mi, ja que anàvem a casa seva.
Estàvem quasi a la sortida del parc, quan per mala sort em vaig trobar l'Eric.
Per què? Per què me l'havia de trobar?

Segurament us preguntareu qui és l'Èric i per què no volia trobar-me'l de cap de les maneres.
L'Èric es el meu ex, vam estar junts durant deu mesos. O sigui que fa uns dos mesos que ho vam deixar. Vam començar a sortir a finals de l'estiu passat, ens vam conèixer en la fm del meu poble. Ell havia vingut de Bcn i s'havia traslladat al meu poble, perquè els seus pares s'havien divorciat. Es va fer molt amic del Biel, el Max, el Pol i aquests, encara que ell fos un any mes gran. Me'l van presentar el primer dia de fm i des de llavors no ens vam separar. I finalment vam a acabar sortint junts. La meva sorpresa va ser quan em va dir que es quedava a viure aquí. Així que vam sortir durant tot el curs, i per allà al maig es va acabar. 
La nostra relació ja no era el mateix, s'havia convertit en monotonia, no era el mateix que abans. Ell ho va passar fatal, jo vaig fer tot el possible perquè la cosa acabes bé, però...
Diguem que no vam acabar gens bé, però des del maig  fins ara ja hem recuperat la nostra relació, o sigui vull dir que no tenim una amistat però tenim una relació cordial, encara que ell sigui un pèl rencoros i a vegades em retreu les coses.
El cas és que no me'l volia trobar perquè encara segueix bastant penjat de mi.

Com no, l'Eric anava borratxo, i això em preocupava. Sé que si em vegués amb un altre noi es ficaria super gelós i li diria tot.

L'Eric estava amb el seu grup d'amics (aquest cop de la seva mateixa edat), hi havia l'Aina, la germana del meu millor amic, la Laura, el Gerard, i més gent de la seva edat.
Quan el vaig veure vaig intentar girar-me i buscar un altre camí per a sortir del parc, però ja era massa tard.

-Aineeet!- va cridar-me l'Eric.
Jo vaig fer com si no el sentís, però ell se'n va adonar que l'havia sentit i que l'havia ignorat, així que va tornar a cridar i aquest cop encara més fort.

-Ainet!- va apropar-se cap a nosaltres- Que, ja no em saludaras o que?
Pff, sabeu aquells moments de "Tierra trágame" doncs això és el que m'estava passant a mi en aquell moment. Per què aquestes coses sol em passen a mi. Per què?
No sabia com reaccionar, no sabia què fer ni que dir.
Jo no volia que ell digués res perquè anava més borratxo que jo que sé,i sabia que diria qualsevol barbaritat.

Però de sobte, ell es va presentar al Bru, però el més fort va ser que es va presentar així:
-Hola em dic Eric - va fer un glop del cubata que portava i va continuar amb la presentació- tinc divuit anys i visc al carrer Rovira, 16, 2on pis 5ena porta.
Que collons estava dient? A qui li importava tot això?- vaig pensar- però mentre que no digués cap bajanada meva, ja m'estava bé.
Va continuar amb la presentació:
-Entreno amb l'equip de futbol d'aquí i vaig al gimnàs cada dilluns, dimecres i dijous. Ah i per cert, surto amb ella. Per si no ho sabies l'Ainet es la meva nòvia.

Queeeeee....