Estimada Kreyer:
La música em relaxa, amb ella sóc capaç de volar, de portar la meva ànima lluny molt lluny de la ciutat, de la contaminació, de l'estrés; i parar el temps. Però quan la cançó s'acaba, desperto i torno. Em miro al mirall, continuo sent jo i res no ha canviat. La meva pell fosca, els meus ulls marrons i el meu cabell castany. Tinc mil pensaments a la ment i necessito alliberar-los. Per aquest motiu escric aquest text, perquè escriure són les meves ales per enlairar-me. Cada dia que passa sóc més forta i el meu somriure ocupa més. Sóc segura de mi mateixa i confio amb mi. M'agraden els reptes i sóc fidel.
Avui, no ha sigut res d'especial. Estudis i estudis. Encara haig de repassar els apunts de llengua, i es que vull que treure una puntuació alta perquè m'importa, em costa, però l'esforç sempre val la pena. Al vespre he anat al gimnàs. Em va bé per oblidar-me de la rutina, de les coses que em passen, de l'opinió que te la gent de mi; em fa fixar en mi mateixa i saber millor com sóc. I això em fa feliç.
