El tipic institut

El senyor pistatxo

No se si és cosa meva o es que realment sóc molt patosa, bé, resulta que estabem la Luh i jo tan tranquiles quan les dues mones apareixen del no res i es posen a parlat amb l'Iam, la veritat es que no se si era broma o realment estaba escoltant bé:
-Ei hola, t'enrecordes de nosaltres no? per què no deixes a aquell parell de frikis degenerades i vens amb nosaltres? Ens es igual que tu també ho siguis, ja cambiara-
No vaig poder evitar aixecar-me i donar-li una bona bofetada, d'aquelles que sonen, hem fa molta rabia la gent que intenta cambiar als altres i mes si son aquell parell de micos de circ. Total, que per la meva mala sort, agafa i just entra el profe per la porta, i obviament veu el panorama: L'Iam sentat flipant, la Luh igual, jo de peu de cara a les dues, la Nika amb la meva mà marcada a la cara i la Carla radera seu. I si, el pistatxo va començar a escridassar-me, i hem va fer fora de l'aula amb les mones, per parlar.
-Si professor, nosaltres només estabem parlant amb el nostre company i la Yuka m'ha donat un cop mentre la Luh i l'Iam es reien de mi.- Va dir la Nika amb cara de gosset en problemes mentre la Carla asentía tot amb el cap, afegint cada cop mes mentires i bulles de nosaltres.
-Però que dius? Tens un problema al cap o que e-?
-SENYORETA! Estas castigada, et veig demà dimarts aquí a les 16:30, i als teus compans també, a sobre tens un parte.- Va dir el profe sense deixarme ni parlar.
Dit aixó vaig entrar a la classe amb les dos bruixes davant meu amb aire de superioritat.
-Yuka, que ha pasat?
-Luh.. tu, l'Iam i jo estem castigats demà a la tarda... i jo a sobre tinc un parte.
-Buah tia quina manera de començar l'insti, i a les altres?- va dir l'Iam
-Doncs res, han mentit amb tot i no m'han deixat ni parlat..
-Buff quina ràbia, bueno noies, doncs demà ja sabeu...

Al dia següent per la tarda ens trobabem els tres a l'institut, a les 16:30 evidentment darrera d'una bronca monumental de part dels meus pares i de que hem treguesin el movil i totes les coses electròniques al meu abast, i es veu que als meus amics, a saber que els hi ha dit el pistatxo als seus pares pel telèfon  perquè estaben igual que jo.
Vam entrar al institut quan una profesora que esntrava darrera nostre ens va dir:
-Sou els problematics no? - vam asentir amb el cap
-Heu d'anar a l'aula 15, allà està el profesor esperant.
Vam fer cas a la profesora i ens vam dirigir cap allà, pensant que estaría el pistatxo, però per desgracia no hi era, ja que estaba un que tenia la pinta de ser mooolt pitjor. Al entrar ens va inspeccionar amb la mirada als 3, després ens va fer sentar al davant i ens va mandar a fer deures, i va afegir:
-D'aqui a 1 hora haureu d'anar a rentar el laboratori i no vull escoltar-vos parlar o juro que hos las veureu amb mi.
Així va ser, al pasar aquella hora vam pujar al 3 pis i vam començar a netejar.
-Joder, quin pal...
-Yuka, si no haguesis pegat a la Nika no hagués pasat res.- va dir la Luh, que si per encara no s'ha notat es la tipica amiga que de vegades fa funció de mare.
-Sí, si que hagués pasat. Haurien intentat cambiar a l'Iam i probablement, si no li hagués fotut l'hostia no m'hauria quedat agust.
-Peró no feia falta arribar a les mans.
-La rabia del moment Luh...
-Enfí noies, no patiu, ara simplement acabem el més ràpid posible.- va dir l'Iam.
Mentres netejavem la part del fons del laboratori, vam escoltar el soroll d'un pom sent tencat amb claus, sense donar-nos conta, ens haviem quedat tots 3 tancats al laboratori.
-Ui mira, ens han tancat.-Va dir l'Iam amb un toc sarcastic, a lo que nosaltres el vam mirar amb cara de "ara no es moment de bromes".
De mentres jo ja era a la porta donant cops i cridant per si algú hem sentía. Per mala sort, els clubs d'esport encara no començaven, no fins la setmana que ve.
-A veure, calma, els nostres pares en algun moment ens vindran a buscar, i llavors ja sortirem d'aquí.- vaig dir.
-I si truquem?
-No tenim els mòvils, recordes, Luh?- li vaig respondre
-Hostia es veritat...
-Ei ei ei ei, hi ha algú al pati!- va interrompre l'Iam, que estaba al costat d'una finestra la qual donaba a la pista i al gimnàs.
-Qui és? La coneixeu?- va preguntar la Luh
-Jo si! Es diu Shen, es una noia de l'altre classe, la cridaré.- vaig dir - Sheeen! Sheeen! Aquí adaaalt!.
De cop ella ens va mirar:
-Que voleu?- va preguntar.
-Ens hem quedat tancats! Pots demanar que ens obrin?! Si us plau!
-Ara vaig! Espereu!
-Menys mal...- va suspirar la Luh.
I així va ser, una noia amb ulls marrons i morena (Shen) va pujar amb la profesora del principi i ens van obrir, després d'alló vam trucar als nostres pares perqué vinguesin ja.
Mentres esperabem ens vam presentar amb la Shen, ens va dir que acabava de sortir de repàs i que no ens haguesim quedat pas tota la tarda allà, perquè hagués pasat  més gent pel pati.
Al arribar a casa l'únic que vaig fer va ser prendre una dutxa, i ficar-me a dibuixar fins l'hora de sopar.

__________________________________________________________________________________
Holaaa! Espero que hos hagi agradat aquest capitol!
Gràcies per llegir! ^^