Dissabte nit

130 10 5
                                    

Grup de whatsapp
Iam: Eei noiees
- Os va be a les 5 a casa meva?
Luh: M'aseguraré de que la Yuka no fagi tard
Jo: Eh eh q jo no arribo tard mai😒
Luh: Nooo que vaaa, igualment, a les quatre en punt soc a casa teva
Jo: Vaaale

Tornem a la realitat
I així va ser, jo estava tan tranquila dormint al meu llit quan de cop, sento un pes caient a sobre meu, amb força, a més.
-Yuka! Encara vas en pijama? He fet be d'arribar a aquesta hora, va desperta, t'has de posar guapa.-
-I a conte de que m'he de posar jo guapa?
- A conte de que, si l'amic de l' Iam està bó, t'haura de veure bé.
- I desde quan vull jo lligar? Ja tinc al de batxi. Quedate'l tu.
- El de batxi no sap ni que existeixes -(just al cor)- i si el seu amic es guapo, i es majo, tens oportunitats.
-Tu m'has vist la cara?- vaig dir, rient per sota el nas.
- Va t'escullo jo la roba, tranquila, aquest cop res de roses, ho se.
La vaig mirar amb cara de complicitat i tot seguit ens vam arreglar.

Eren les cinc menys quart quan sortien de casa, les dues portavem una petita motxilla amb, el pijama, el cargador del móvil i pel camí, vaig comprar un parell d'ampolles de refrescos.
Un cop habiem arribat i estabem a punt d'entrar, vam escoltar un soroll que provenia de dins
- EI tu capullo torna'm la sarreta, crec que les teves amigues son a la porta!!!
- Mira Yuka, s'està preparant per a tu 7u7- hem va dir la Luh amb cara de pervertida.
- Pero quina mania teniu amb que trobi novio? Pesats.
De cop l'Iam ens va obrir la porta i vam entrar, la seva casa es gegant.
- Hem preparat el menjador per dormir els quatre.
-Genial! - va dir la Luh
Vam entrar al menjador on hi habia el sofá-llit obert i dos matalasos al terra posats consecutivament.
-Hem demano el matalas que hi ha mes al davant. - va fer la Luh mentre es tiraba de planxa contra ell.
-Espera, espera doncs jo m'agafo l'altre matalàs.- vaig dir
- Ni de broma, jo no penso dormir amb el meu amic- va protestar l'Iam
-Per cert, on es el teu amic? - va preguntar la Luh
-Ah, es veritat, está a la meva habitació, cambiant-se. Tooomaas!! Vols baixar d'una vegada?
-Vaig, Vaaig! - va contestar desde el segón pis

Cinc minuts després ja era abaix. L'Iam en s va presentar y, he d'admetre que era bastant monu. Pero eh, que no os emocioneu, que no vull res.
Vam pasar la tarda parlant de les nostres coses fins que va arribar la nit...
-Yeeeeep mireu el que tiiinc- va dir l'Iam amb una ampolla de Sangria a la mà.
-Aixó no porta alcohol?- va preguntar ingenua la Luh
- Doncs si, però per una mica no ens morirem, a mes recorda que no están els meus pares.
-Te raó, a mes, tenim 15 anys , bueno, en Tomas 16. No pasarà res.- vaig afegir, acompanyada d'un somriure.
I així o vam fer,  vam beure, sense pasar-nos, però lo suficient com per animar la nit. Mentres, vam preparar unes pizzes per sopar.
No sens va ocorrer res millor que jugar al mitic joc de proba o veritat...
La nit doncs, va començar a despertar...

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Com sóc una mala persona os deixaré en la que podria ser la millor part, ens llegim d'aqui uns dieees!
Adeuu pistatxooos! <3
Sento que sigui tan curtet :c

El tipic institutWhere stories live. Discover now