En algun indret del món

Pròleg

Avui és l'últim dia de classe, segurament deus pensar que estic contenta, però és més aviat el contrari, jo no tindré un d'aquells estius viatjant pel món o quedant cada tarda amb els amics de sempre... El meu millor amic, en Pau, marxa tot l'estiu a Irlanda per un intercanvi i la Carlota, ja m'ha explicat tots els plans que té per aquest estiu, que si anar a Holanda, que si uns campaments d'esport, dues setmanes a Mallorca, unes colònies de música... en fi, que no li veure el pèl, vaja, com cada estiu. I jo com no, me n'hauré d'anar a Chamalèira, un petit poble on no hi ha absolutament res, bé si, milers i milers d'arbres que si dic la veritat, creen un paisatge meravellós, però el problema està en que no hi ha gairebé ningú i al final, m'acabo avorrint... i mira que és difícil!

Bé, primer em presentaré, sóc la Clara una noia de 14 anys que viu en un petit poble de la Vall d'Aran, visc amb els meus pares i he acabat tercer d'ESO, pel que fa els meus gustos, m'agrada llegir, escriure, dibuixar i tocar la guitarra. No tinc germans, és per això, que he après a estar sola i saber que fer per distraurem però hi ha una cosa que pot amb mi, i és anar a passar l'estiu a França a casa dels meus avis que viuen en un poblet de mala mort on hi ha quatre gats contats. Ningú va a estiuejar allí i sempre hi ha la mateixa gent de sempre, a més a més, sembla que els nens d'avui en dia rebin una mena de força sobrenatural que els repel·leix d'aquest poble perquè mai n'he vist cap que s'estigui més d'un dia!. He de dir, que els primers dies la cosa va bé però arriba un punt que ja no sé que fer, ja no tinc idees per escriure, per dibuixar, ja m'he acabat tots els llibres i ja no tinc ganes de tocar la guitarra.

El que la Clara no sabia, era que aquell estiu seria totalment diferent i que aquell "poblet de mala mort" s'acabaria tornant en el seu lloc preferit on passarien mil i una aventures...