Som l'infern del nostre cel

La revolta

Ens vam despertar amb un ganivet al coll. Davant nostre hi havia unes persones amb la cara tapada de negre i un cercle groc al mig. Nosaltres buscavem la revolució, i la revolució ens va trobar.
Un home dels que estava amb ells, que resaltava per la seva grandesa, es va acostar a nosaltres amb aires malèfics i ens va dir:
-Demà a les cinc a la planta set. El Capo vol parlar amb vosaltres.

L'endemà a les cinc menys cinc vam agafar l'ascensor per arribar a la planta set. Qui seria el Capo? No seria el misteriós amant de l'Anna?
No, no era possible, no?

Les portes de l'ascensor es va obrir i davant seu hi brillava un gran número set, havien arribat.
El passadís estava solitari, no hi havia ningú. Vam creuar-lo fins arribar al punt de trobada, i, sorpresa sorpresa, qui hi havia allà? No us ho imaginareu, era el perfectisim amor platònic de l'Anna, si, era ell, acompanyat de dos homes alts, prims i bastant forçuts i una dona, amb un rostre llis massa perfecte per ser humana.
A l'instant ho vam saber: eren àngels. Però per què voldria un àngel revolucionar-se contra el cel? No tenia sentit.
-Què és això? - Va preguntar l'Aran.
-La Revolució - Va contestar l'àngel. -I ara hi esteu ficades fins al coll. Necessitem que feu una cosa.
-Què voleu?- Va etzibar l'Anna.
-La llibertat? La justícia? L'igualtat? Sí lluitem per això, però és imprescindible que treballeu en total discreció i totalment de manera secreta.
L'Aran i l'Anna es van mirar.
-Compteu amb nosaltres - Va dir l'Aran.
-Sabia que no m'equivocava amb vosaltres - Va dir l'àngel amant de l'Anna.
-Us heu d'infiltrar en el sopar de gala d'aquesta nit i acabar amb l'Àngel Suprem.
-Com sabrem qui és? - Va preguntar l'Aran.
Ell va somriure.
-Ho sabràs, creu-me.