Som l'infern del nostre cel

La Mort

Mai us heu preguntat què pasa quan barreges tonyina i tomàquet en un entrepà?
Bé, només us dic que és mala idea.
Em dic Aran, i solia fer-me aquesta mena de preguntes, per això suposu que a l'institut les nenes em miraven de cua d'ull com si fos un putu animal del zoo.
Un día vaig voler probar aquesta tan genial mescla, així que em vaig disposar a reunir tots els ingredients. Tenía pa, tomàquet... però faltaba la tonyina! Què podía fer?
Vaig decidir anar-ne a comprar a la botiga de queviures del poble, vaig posar-me l'anorac rosa amb dibuixos de floretes i, molt contenta, vaig sortir de casa.
Però la botiga estava tancant. Quin desastre! I ara què? Estava molt trista, molt molt trista, tan trista, que podía ser capaç de fer qualsevol cosa. La tristesa navegava per les meves venes!
Vaig tornar a casa molt trista, i per relaxar-me una mica, vaig sortir a fer un tomb.
I amb aquestes que vaig acabar al precipici del mar. Era tot tant bonic que vaig decidir reunirme amb els meus avantpassats del mar, i em vaig deixar engolir pel buit, fins que les ones van impactar contra la meva esquena.
Si, em vaig morir.
Només per si us ho preguntaveu.