Cruella

Exclusiva

6 hores de vól i ara 2 hores d'autobus fins el port de Los Angeles. Per sort erem pocs els que el vam agafar així que vam poguer capiguer tots.

Mirava el mapa a mida que ens apropavem a la ciutat i només portavem recorreguts 20 km en una hora i mitja. El transit als estats units era horrorós. Ara entenia perquè sempre estaven tots enfadats.

Just a l'entrada de la ciutat hi havia un control. Suposu que buscarien a algun fugitiu que s'havia escapat de la presó. Vaig pensar que no hi hauria cap problema per nosaltres. Vam poder passar tranquilament però la mirada que ens feien els policies eren incomodes i intimidants. Tot i així no li vaig donar gaire importància.

L'autobus ens va deixar en un carrer que no surtia a la ruta. Ens va fer sortir als 20 que erem i, abans de que poguesim preguntar, va tancar les portes i va marxar. Nosaltres no enteniem res. Era tot una mica extrany però vam decidir continuar. No ens podiem quedar al mig del carrer a la vista de tothom. Ara mateix erem els més buscats pel govern i era molt probable que tots els agents secrets ens estiguesin buscant.

Vam agafar el mapa per guiar-nos fins el port. No teniem cap vaixell ni cap barca així que haviem ideat un plà per robar-ne un. No vam passar ni tres carrers quan ens vam adonar de que ens estaven mirant. No m'hi vaig preocupar gaire. Segur que era perque 20 nens caminant pel carrer a les 11 de la nit no era gaire normal.
El camí al port va ser llarg i silenciós. Però ni tot el nostre silenci va poder parar als periodistes. No ho entenia però només entrar al port ens vam trobar desenes de cameres i microfons apuntant a la nostre cara. Que haviem fet nosaltres per interessar a la premsa. Mentre nosaltres ens quedavem sorpresos algú va aparcar darrere nostre amb una limosina, va obrir la porta i ena va fer entra a tots. Gaire bé no entravem però això al conductor no li va importar gaire. Un dels periodistes va aconseguir apropar-se per deixar-nos encara més sorpresos amb la pregunta que ens va fer.

- Com se sent al sortir per primera vegada de cruella?
Es veritat que us heu escapat del president? Quina eren les vostres intencions? A on volieu anar?

Vaig tancar-li la porta abans de que pogues fer més preguntes. En aquell moment ens vam adonar tots d'una cosa, el govern ens havia posat al descobert. Ara entenia perque no ens havien parat al control però ens miraven amb mala cara, també explicava perque el autobus ens havia deixat en aquell carrer i ens mirava tothom que passava, haviem caigut en una trampa de la que no podiem sortir, però un secret que s'havia guardat durant més de 100 anys, ara era tret a la llum? I tot només per atrapar a 20 nens? No ho entenia, que hi treien ells de tot això?  La limosina va accelerar rapidament, deixant enrere tots aquells periodistes que ara tenien les nostres cares dintre dels seus mobils i de les seves camares. El Phitz em va mirar, i mentre li queia una llagrima per la cara, amb una veu vibrant i trista, va dir:

-I ara que?