Em trobo aquí disposada a encadenar-te amb mi.
A la teva porta t'espero, cridant el teu nom. Et desitjo entre els meus braços però rellisques entre malsons.
Sóc una lloba anyorant-te, plorant cara la lluna. Volent-te ajudar, quedant-me al teu costat.
Em sento igual encara que canvio cada dos per tres. Potser seria millor que només sigués jo i gaudís de tots aquests moments tant bons.
Em quedaré aquí amb tu, vigilant-nos amb molt furor. Perquè ser que tu i jo durarem eternament, amor.
ESTÁS LEYENDO
De Tripas, Corazón
PoesíaUn pequeño recojo de intentos de poemas y escritos, hechos por una noob como yo. Siempre abierta a sugerencias y ideas creativas 🥰
