En tan sols dues setmanes se m'ha tirat el món a sobre. La família diu que m'haig d'anar fent a la idea, que algun dia te n'aniràs. Però no puc, no després de tant de temps i sobretot, no sense lluitar. I no puc no sentir-me trista davant la idea que la teva presència falti en els moments en la que més la necessito. Mai més m'aixecaré a les vuit d'un matí fred per preparar-te l'esmorzar, congelant-me els peus per només anar amb uns mitjons fins molls de la humitat que ha deixat enrere la nit. Poder veure el meu alè, l'escassetat de gent al carrer i el cel gris.
YOU ARE READING
Quan vas marxar
Non-Fiction"Potser els nostres camins no estan destinats a creuar-se un altre cop, però vull que mai oblidis tot el que hem viscut junts, que t'estimo i que per molt temps que passi, mai ho deixaré de fer."
