Se'm fa tant estrany veure tot tan espaiós i recollit, ja no m'entrebanco amb res... Ara anem amb més freqüència a l'IKEA, perquè la mare vol posar el terra nou i decorar-ho tot, es pensa que tenim tant de pressupost...
Cada vegada que arribo a casa corro cap al menjador per estar amb tu i cada vegada em decebo una mica menys en no veure't esperant-me al costat de la finestra, i cada vegada se'm va trencant menys el cor. Però cada vegada m'importen menys les burles sobre tu, perquè ja no són tan freqüents, i per això em fan tant de mal, és la mateixa sensació que un atac de pànic. Se m'instal·la una pressió entre els pulmons i l'estómac que m'invaeix tots els racons del cos, i he de respirar fondo perquè marxi.
No volia parlar d'això, perquè el mal torna, encara que no tan fort.
YOU ARE READING
Quan vas marxar
Non-Fiction"Potser els nostres camins no estan destinats a creuar-se un altre cop, però vull que mai oblidis tot el que hem viscut junts, que t'estimo i que per molt temps que passi, mai ho deixaré de fer."
