Ja ha passat un mes des que vas marxar i encara em poso a plorar quan recordo aquell dia. No et volia deixar anar de cap de les maneres, fins que el pare em va obligar. Sabia que t'havia de deixar marxar, però, tot i això no podia, perquè allò no era un simple fins aviat. Sinó que era un adeu per sempre.
Tan sols només ho saben tres amistats i els altres em continuen preguntant per tu. Després de Nadal, en tornar a l'institut, una et va mencionar perquè sabia que ell em molestaria respecte al tema. I quan vaig sentir el teu nom va ser com si m'haguéssin clavat una estaca al cor i aquest hagués deixat de funcionar a l'instant.
ESTÁS LEYENDO
Quan vas marxar
No Ficción"Potser els nostres camins no estan destinats a creuar-se un altre cop, però vull que mai oblidis tot el que hem viscut junts, que t'estimo i que per molt temps que passi, mai ho deixaré de fer."
