THE REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'2]

Capitol 4: JAR OF HEARTS

#Jody

—Qui em pot dir el tema general d'aquesta obra només mirant la portada? —pregunta el professor Sheldon. Em miro la portada del llibre. "Al far" de Virgínia Woolf, una escriptora britànica considerada de les més destacades. No l'havia llegit mai i no és el tipus de llibre que em crida l'atenció—. Vull respostes ràpides, tu. —El professor assenyala a un noi assegut a tercera fila a l'altra punta de mi. El noi sembla nerviós, es frega les mans en els pantalons i obre la boca, no diu res, es queda callat i mirant al professor—. Ets mut o se t'ha menjat la llengua el gat? —tota la classe riu.

—Ahhh... és blava —diu el noi tímid. Tots tornem a riure. El professor, del qual el seu nom és David, es creua de braços i el mira incrèdul. Posa els ulls en blanc i es dirigeix cap a la meva part de la classe.

—Això ja ho sabíem, Morgan, gràcies per la seva col·laboració, veig que aquest estiu no s'ha posat al dia. —El professor fa una palmada amb les mans i li dona pas a l'Ashley qui estava aixecant el braç.

—El blau no és només un color. Aquest color pot expressar molts sentiments i significats, per exemple el mar.

—Sí, és correcte, però vull més. No em val que una portada blava signifiqui el mar. Heu de profunditzar més, pensar com si fóssiu l'autora. Per què escolliríeu el blau? —ens planteja el Sr. Sheldon. Miro la portada buscant un significat.

—No volia expressar el mar, no volia expressar res —salta la noia de primera fila, la germanastra de la Bridget. Crec que es deia Zoe. El professor l'assenyala content i entusiasmat. Miro la portada, no té raó. Sí que s'expressa.

—Cert, Senyoreta Climent, no volia expressar res. Per què? Per què el seu objectiu era aquest? —La Zoe es gira i ens mira a la resta amb superioritat. No té raó, el professor acaba de dir una pregunta trampa.

—És mentida —salto dient en veu baixa. L'Ashley em mira confosa i per mala sort el professor arriba a escoltar-me.

—Brier, no? —em pregunta no gaire segur. Assenteixo amb el cap—. Ve de Brown si no m'equivoco. —Torno a assentir—. Què acaba de dir? —M'empasso saliva i miro als altres alumnes, tots em miren estranys. Obro la boca per parlar.

—Ahh... és veritat que l'autora no volia expressar res amb el color blau. —Sento la mirada atenta de la Zoe assassinant-me amb la mirada, la intimidació de serps per poder ser la millor està passada de moda—. Vull dir que no expressa res físicament com l'aigua o el cel, no expressa ni significa res concret, precís o real, va més enllà amb el color. No expressa res i a la vegada ho expressa tot. —El professor em mira interessat en la meva resposta.

—Si no expressa res real, ni concret o precís, què expressa? Què volia dir amb el color blau?

—Amb el color blau l'autora volia expressar sentiments, emocions... en aquest cas crec que la tristesa, nostàlgia... en ser un color fred, però a la vegada expressa fidelitat i seguretat —acabo de dir no gaire convençuda, no vull fallar a la segona classe. El professor analitza les meves paraules i llavors assenteix amb el cap.

—Correcte, però per entendre bé el llibre i la portada hem d'entendre a l'autora. —Es gira i en arribar a la pissarra canvia de diapositiva. Apareix una imatge de Virgínia Woolf—. Aquesta dona, Virgínia Woolf, era una figura britànica destacada en el món del modernisme anglosaxó del segle vint, però sobretot era destacada en el feminisme internacional. Aquest llibre també parla sobre la dona i la societat en què viuen. Com relacionem el color blau amb la societat, Brier?

—Avui dia es relaciona aquest color amb el viril o masculí, però en l'antiguitat succeïa el contrari. Era el color del feminisme, per ser un color afable, calmat i introvertit —dic entrant en calent en la conversació.