COMPLICAT

4- QUÈ PASSA?

LIA:

- Com es nota que estàs enamorada!- Em diu la Gal·la

Jo abaixo la mirada cap a la taula, la meva cara està roja com un tomàquet. Penso que ja ha arribat el moment de confessar-li la veritat, però crec que aquest no és el moment adequat i que a la tarda, quan anem a cantar a la coral, ja li explicaré. Som dilluns, ja fa dos setmanes que vam coincidir amb l'Iu agafant la mateixa jaqueta, i des d'aquell dia les coses han canviat molt. La Gal·la i l'Iu semblen que estiguin enfadats perquè no es parlen, però jo no sé el que els hi passa, tot és molt diferent, l'Iu gairebé no m'ha dirigit la paraula durant aquest dies, només quan la Gal·la no hi és i si hi és només em mira i em fa un tímid somriure. No sé que els hi pot passar a aquest dos però ho acabaré descobrint, i quan millor sinó que avui després de confessar-li a la Gal·la els meus sentiments cap a l'Iu?

- Liaaa! Va! Deixa de somniar que ja és l'hora del pati- m'avisa rient la Gal·la.

...

Amb un tancar i obrir d'ulls veig que al meu rellotge marquen les set i mitja de la tarda, porto tota la tarda fent deures i només em queda llegir el llibre de català. "Viiip" el soroll del mòbil que m'avisa que m'ha arribat un WhatsApp em fa sobresaltar de la cadira. Obro el mòbil i veig que la Gal·la m'avisa que ja puc sortir al carrer. Agafo l'abric i surto ràpidament.

- Vinga Lia sempre fent tard!- diu rient la Gal·la. I és que encara que quedem a casa meva sempre surto tard.

- Noia que estava llegint el llibre. Tu saps el susto que m'has fet!!- les dos comencem a riure però veig com cada vegada ella és torna més seria.

- Lia té de dir una cosa... però m'has de prometre que... no li diràs a ningú...

- Tranquil·la pots confiar amb mi. Explica, explica.

- Doncs mira, el mes passat per la festa major del poble d'aquí al costat vaig rebre un missatge de l'Iu. A veure, ja feia dies que parlàvem però sempre des de l'amistat, saps? Però divendres de fa dos setmanes va ser... diferent...- m'explica la Gal·la nerviosa

- Per això porteu dos setmanes més distants?

- Ben bé no, aquell dia se'm va declarar per whats...- en aquell moment sento com el meu cor és trenca en mil bocins, igual que fa un any quan van dir al mig de la classe que l'Iu i la Clàudia sortien junts, per sort la relació no va durar més de dos mesos. Però aquesta vegada m'ha agafat per sorpresa. – però fa dos setmanes, quan tu vas marxar de la festa...- llavors recordo com feia dies havíem anat a una festa que és feia al nostre poble per commemorar que feia un any que s'havia construït el "Racó Jove", una mena d'edifici on els joves podem anar a estudiar, a passar una estona junts, veure pelis, etc. L'endemà m'havia d'aixecar aviat i per això a les tres ja era a casa meva mentre que els meus amics continuaven divertint-se. – doncs... va venir l'Iu per darrere meu i em va agafar... per la cintura, em va girar i..., i... ens vam liar durant... una bona estona...- La Gal·la abaixa els ulls mirant el terra, sembla avergonyida pel que va passar, jo en canvi estic en shock però no vull que ella ho noti ja que no sap res sobre els meus sentiments cap a l'Iu i en aquest moment no sé si explicar-li. Llavors me'n adono que les dos fa estona que em parat de caminar. Definitivament avui no és el millor dia, intento retindré les llàgrimes que amenacen en sortir dels meus ulls, i ràpidament entrem dins l'escola de música. Allà em trobo al Biel i corro a abraçar-lo, espero que ell em faci passar una bona estona i poder oblidar aquest moment, encara que em temo que serà bastant difícil.

Nota de l'autora:

Què us ha semblat? Què pot passar ara? La Lia li acabarà confessant els seus sentiments a la Gal·la? L'Iu i la Gal·la seran alguna cosa més?

Els punts suspensius indiquen un pas del temps.

Moltes gràcies! I bona setmana!

Lia