La Lia i la Gal·la, dos amigues inseparables , i tot de nois que les envolten i no les poden deixar de mirar. Vols saber que passarà? Endavant! Endinsa't en aquesta història adolescent que pot ser un mirall de la teva pròpia vida.
Avui és un dia diferent, bé tampoc tant. És dilluns però no tenim classe i això fa que sigui més fàcil aixecar-te al matí. Tinc a la Gal·la al costat mirant el mòbil amb un somriure, sé que haurem de parlar. Al seu costat, ben estirat hi ha el seu bikini que encara no s'ha posat, jo, en canvi, ja porto el meu de color blanc. Avui hem quedat amb les altres de la colla per anar a la piscina i quedar-nos allà a dinar, potser més al tard acaben passant els nois.
- Va Gal·la! Deixa el mòbil i vesteix-te. – ella aixeca el cap sense deixar de somriure i em fa una ganyota.
- Ja va...
- Vaig al bany a pentinar-me. Ah, ja m'explicaràs a qui li somrius tant! – li dic ginyant l'ullet i marxo rient mentre ella intenta tirar-me un coixí.
...
Ja fa estona que estic a l'aigua, la Laia i la Gal·la continuen dins explicant-se la vida, la Carla parla per telèfon des de fa més de mitja hora apartada de nosaltres i l'Anna pren el sol.
No sé si per sort o per desgracia a l'altra banda de piscina s'hi troba el meu germà i els seus amics, aquests de tant en tant em miren i quan creuem la mirada fan veure que no passa res. Decideixo sortir tot i saber que fora de l'aigua les mirades indiscretes augmentaran, i no només les seves. Però no m'importa, no per això m'he de frenar al voler fer alguna cosa.
Arribo a la meva tovallola justament en el moment que el meu mòbil comença a sonar.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
Al veure qui em truca no tardo ni dos segons en contestar la trucada, les mans tremolen i el meu cap no deixa de especular que pot haver passat.
- Lia? Hola?- els nervis han fet que no contesti però la seva veu es nota tranquil·la.
- Em... Hola Susana... Ha passat alguna cosa?
- No, tranquil·la bonica. Només volia demanar-te un favor, a veure si em podries ajudar.
- Digui'm.
- El meu marit i jo treballem tots els matins durant les pròximes tres setmanes, i el nostre fill es veu que treballarà per l'Ajuntament. I no tenim ningú que pugui cuidar la Zoe, seria des de les vuit del matí fins les tres més o menys. I et pagaríem dos cents euros la setmana. Que et sembla?
- Doncs bé, crec que no tinc cap compromís.
- El Biel marxaria cap allà a les nou i a l'hora de dinar ja seria a casa, però així serà més fàcil a nivell organitzatiu. Hauries de fer l'esmorzar de la Zoe i el dinar, també pel Biel i per tu. A més, podries fer-li una mica de repàs a la nena. Podríem mirar d'augmentar-te el sou cent euros més. Ho parlaré amb el meu home.
- No cal, començo dilluns que ve, no?
- Si, aquesta setmana encara la tenim lliure. Vine a les set i mitja que així podrem parlar una mica. Adéu!- i penja la trucada.
Encara estic una mica sorpresa però la Gal·la ve corrents fins a mi i m'estira fins fer-me caure a l'aigua.
...
Arriba l'hora de dinar, estem les cinc al voltant de la taula concentrades amb els nostres respectius plats, fa una estona que em deixat de "criticar" a les noies populars que seuen unes taules més enllà. De cop, unes mans tapen els meus ulls, i pels crits de la Gal·la puc saber que també unes a ella. A més les nostres amigues saluden als altres acompanyants.
- Biel...
- No sóc jo – diu rient mentre treu les seves mans i em fa un petó a la galta, els seus ulls em diuen que, igual que jo, es mor per fer-me un petó als llavis però sabem que aquest no és el moment. Almenys fins que no ho haguem dit a la Gal·la i l'Arnau.
- Saps que m'ha trucat ta mare?- li dic mentre agafa una cadira i s'asseu al meu costat.
- A sí? I que t'ha dit? – li explico la seva trucada i formem una conversa allunyada a la dels nostres amics, però quan passejo la mirada entre ells veig que no som els únics. La Gal·la i l'Arnau mantenen una conversa animada i veig com es mengen amb els ulls, en la seva cara hi ha instal·lat el mateix somriure que aquest matí hi havia a la cara de la meva millor amiga.
- Crec que haurem de parlar amb ells...- dic mirant al Biel mentre senyalo dissimuladament a la parella.
- Potser si, a més nosaltres també els hi hem d'explicar algunes coses, com per exemple... - s'apropa a la meva orella i xiuxiuejant afegeix –que em moro de ganes de fer-te un petó, aquí mateix.
