Problemes i plors💫

26 5 1
                                    

La Carlota es va aixecar en aquell moment una mica marejada. En veure que estava bé vaig córrer a veure com estava la Neus, no tenia ningún mal físic però les fredes paraules d'aquella noia a qui tant destestava l'havien hagut de desmontar totalment.

M'hi vaig a acostar però només vaig rebre una rebutjada per part de la noia.

-Allunyat! Ni t'acostis!- va cridar, i tot seguit va marxar corrents cap a la sortida més propera.

No vaig dubtar ni un segon vaig seguir-la però corria massa i jo no era gaire hàbil pels esports. En Gerard i jo quasi xoquem a la cantonada entre dos passadissos i em va preguntar:
- Què li passa a la Neus estava plorant m'he l'he creuat però ni m'ha mirat!

- La Carlota. Parlem després -vaig dir continuant la meva ruta. Però ja ha era massa tard. La Neus acabava de saltar la valla de sortida.

Vaig poder observar com un petit paper que li havia caigut de la butxaca del xandall quan saltava la tanca, es precipitava contra el terra. ho vaig dubtar un moment, per què negar-ho, però vaig obrir el paper i vaig veure que es tractava d'una nota. No se si l'havia escrita ella o no, no se per a qui anava la nota, i tampoc se si això havia tingut alguna cosa a veure amb la baralla que acabava de succeir al passadís. Una baralla, que en un principi jo creia que l'única ferida greu havia estat el possible bony al cap que li quedaria a la Carlota, però que, un cop llegida la nota, vaig entendre que allò era molt més.

"Estimada Neus, jajajajajja ja ho se tot allò del teu pare i com es la teva vida actualment, no m'estranya que hagis sortit així de cavallot i inútil. Un fugitiu de la justícia, acusat d'assassinat??? vaja al final ets més interesant dl q pensava... a per cert, creus que no se't nota això de que estiguis colada pel Jan Martínez però es veu d'un hora lluny... encara que sigui un paradet, saps q mai li agradaràs PRINGADA. Petons,

Carlota"

La Carlota s'ha passat tres pobles... però, espera un moment... ha dit que li agrado? no, no, impossible. Jan accepta-ho, ella es increïble i, la Carlota es una mentidera, ho deu dir per provocar...
Vaja... Si que m'importa la Neus, estic plorant... Plorant per ella... Perquè veig que el que ha fet la Carlota es molt dur per a ella... Però jo que puc fer?
Ja ho se! Aniré a buscar-la i al trobaré! A la porra les clases i els estudis! L'estimo.

Postes De Sol Où les histoires vivent. Découvrez maintenant