LA CELEBRACIÓ

UN PER UN, VAN TOCANT EL TIMBRE

LA CELEBRACIÓ

Estava acabant de preparar-ho tot. Les estovalles estaven planxades i ben posades, els plats i els coberts estaven ben alineats, tots els llocs tenien un got i un tovalló. Nomes faltava  el menjar.
-Què tal vas?
-Bé, bé...-en Carles va arribar al menjador amb una cassola plena de musclos i cloïses. Tot seguit va portar dos plats més: un plat gran de macarrons a la carbonara amb algues i una platella rectangular amb canelons de espinacs.
-Ets un cuiner meravellós-vaig dir-li mentrestant li feia un petó a la galta.
-I tu tens bona ma amb la decoració-va mirar la taula.
Tenia raó, hi havia brodats als cantons de les estovalles i als tovallons, els plats estaven decorats amb dibuixos abstractes i alguna sarpentina penjava del sostre.
-Tinc ma per altres coses...-vaig deixar anar de forma coqueta.
Ell va fer una mirada indiferent i desinteresada. Perque ho intento...? En aquell moment va sonar el timbre. Vaig correr a obrir la porta per deixar entrar a dos vells amics.
-Hola Eva- li vaig fer una forta abraçada- Hola Isma- el vaig saludar amb dos petons- I qui tenim aqui!- em vaig ajupir per saludar el se fill- Hola Geri! Què tal?
-Molt bé- va trebarse una mica en el molt.
- Carai! Cuatre anys i ja parla com un rei- ho vaig exegerar
Els vaig convidar a passar i els vaig conduir cap al menjador on en Carles estava llegint el diari. Els va saludar, dos petons i una abraçada. Ens vam passar deu minuts parlant fins que va tornar a sonar el timbre.
- Quim!! Què tal?
-Bé.- ho va dir molt sec.
El mateix. Va passar es van saludar i van parlar.
-I, Quim- va preguntar la Eva- que tal amb la Mireia?
- Vam plegar fa deu setmanes...
- Però?- va intervenir l'Isma- perquè no em deies res?
-No em venia de gust.- li va llençar una mirada que el va fer callar. De fet, tothom va callar, només se sentia el soroll de les naus disparant en el videojoc del Geri. Va sonar el timbre.
-Ariadna!! Quant de temps! Com estàs? Tot bé?- ho vaig dir massa emocionada.
-Sí, sí molt be- va somriure d'orella a orella- soc la primera?
-No. Han arribat l'Eva i l'Isma amb en Geri i en Quim.
Em va fer dos petons i una abraçada tant forta que em va eriçar els pèls.
Va passar i es va saludar amb tothom.
-Mira que tinc per tu petarrufo!- es va dirigir a en Geri.
Li va ensenyar un llibre amb la tapa forrada de pell i una cinta varmella que sobresortia del damunt. A la portada hi posava «Harry Potter y la pedra filosofal».
- Em pensava que no en venien mes!- vaig exclamar.
-I no ho fan- va explicar- pero el meu pare trevallava a una editorial i resulta que n'han trobat un.
I va sonar el timbre.

Vaig obrir lentament la porta i vaig observar un noi duns 29 anys amb un gorro de llana i una bufanda posats. Portava una baraba curta rodona que li anava del vigoti fins a la barbeta. Al seu costat hi havia una noia duns 29 amb, tambe, un gorro de llana i una bufanda tenia el cabell castany i una mica rinxolat, uns ulls verds i unes mans que aguantaven una nena petita d'unes dos setmanes embolcallada en una manta amb calefacció i un altre gorro de llana.
- Déu meu!- vaig fer- quina preciositat! Com es diu?
- Encara no hem triat nom.- va dir l'Oliver.
L'Adéle li va donar un cop a les costelles i va dir:
- Hem pensat uns quants pero cap ens fa el pes- va dir una mica avergonyida.
Els vaig fer passar i els vaig portar amb tots els altes. Tot eren «hoooo» i «que maco» i altres coses normals. En Carles va començar a repartir les cloïses a tothom menys al plat de l'Adéle on hi va posar una mica d'amanida.

El sopar va proseguir animat i divertit fins que en Quim va dir:
- Heu pensat de posar-li Júlia?