La Adriana es va encongir a la cadira. El cabell li tapava la cara pero, tot i aixo, es podia veure com es posava vermella. La gent que envoltava la taula mirava succesivament a la Adriana i a mi, be, tots menys en Quim, que va seguir amb el seu plat de canelons. Li vaig llençar una directa visual a en Quim amb el cap pero ell va passar de mi.
-No se perquè hos poseu aixi, nomes he dit que l'Anna va passar brutalment de l'Adriana quan ella li va declarar el seu amor.- ho va dir normal, pero al final va mirar l'Adriana i va somriure.
Ella es va aixecar i sen va anar cap a dalt corrent.
-Ja hi vaig- vaig dir. Nomes volia fugir d'aquell ambient de merda.
La casa tenia tres pisos. Al segon no hi havia ningu. Les sabates de l'Adriana estaven tirades pel terra. Vaig pujar les escales que conduinen cap a lultim pis. Era bàsicament una habitació plena de caixes i pols. Al fons hi havia l'Adriana assentada al terra amb el cap amabat sota els jonolls emetia uns sorolls minims que indicaven que havia estat plorant. Em vaig assentar al seu costat sense dir res, ella tampoc ho va fer. Ens vam quedar aixi un rato. Fins que ella va dir.
-No vull baixar.
-Jo tampoc, en Quim esta molt extrany, normalment no para de riure i fer acidits dolents. Pero avui sembla que esta emprenyat amb tothom.
-Sobre lo que ha dit...- vaig seguir
-No no, tranquila- em va tallar- no passa res
- No! Si que passa!- vaig cridar- Jo no et volia fer mal, per aixo et vaig evitar i no et vaig respondre fins que em vas parlar com si res hagues passat.
-Pero tho vaig dir quan estaves amb en Carles, es clar que em vas evitar. Soc una tonta.
-Pero que dius?! En Carles mai mha estimat almenys ara no tant com abans.- les llagrimes van començar a fluir per les meves galtes.
Ella em va retirar les llagrimes i va dir:
-Ves ja ho he entes .
La seva mirada trista em va punxar com una bala el cor, de sobte, milers de sentiments que havien estat tancats per un sentiment de culpa van sortir i es van escampar per tot el meu cos. Li vaig agafar la varveta amb dos dits li vaig posar laltre ma a la galta i la vaig atraire cap a mi. Em mirava mentre els ulls li vrillaven, ens atreiem com imants.
- Que fas?- em va dir amb els ulls tencats.
- Una cosa que hauria daver fet fa molt de temps.
I la vaig besar, als llavis.
YOU ARE READING
LA CELEBRACIÓ
RandomL' Anna ha decidit organitzar un sopar i altres activitats per celebrar el neixement de la filla de dos dels seus amics amb tot el grup. Ferides mal tencades, records dolorosos, aixó no va ser ni serà un sopar feliç, o si...
