LA CELEBRACIÓ

REVELACIONS FÍSIQUES AMB PREGUNTES

La seva llengua es passejava per la meva boca com un explorador desorientat, la recorria tota de punta a punta, descobrint nous llocs i nous racons. Jo feia el mateix mentre ballava a la seva boca i amb la seva llengua. Ens vam separar lentament amb els ulls tencats. Els vam tornar a obrir i vam notar aquella fluidesa que emannava els nostres cossos. Aquest cop ho va fer ella, es va abalançar sobre meu i em va tornar a explorar la boca. Jo la vaig correspondre i ens vam tornar a unir. Ella, en un acte desesperadament exitador, em va agafar un pit i me la va apretar amb força pero amb dolçura.
-Ahh!- vaig gemir petitament, pero va ser prou perquè els d'abaix ens sentissin.
-Va tot bé?- va cridar l'Eva des d'abaix.
-Si, si. M'ha caigut uns caixa al peu.- vaig mentir ràpidament.
La vaig mirar i vaig veure que ella tornava a estar amb els braços i els genolls amagant-li la cara. La vaig abraçar, sense pensar. Ella me'l va tornar.
-Perdó...
-Xxxt...
- No hauria d'haver...
- No passa res, va, anem a acabar de sopar.
- D'acord, però no li diguis a en Carles, no encara, almenys.- va fer un mig somriure, es va eixugar les llagrimes i va posar un peu a lescala.
-Espera!
- Que?- semblava sorpresa.
-M'ha agradat.

-Per fi! Els canelons ja deuen ser ben freds. -ens va escridassar en Carles.
- Tot bé?- va preguntar l'Oliver sense mirar-me. Estava posant una cullerada de puré a la boca de la nena.
- Si.- l'Ariadna s'em va avançar.
El sopar va seguir normal, els canelons estaven molt bons, freds però molt bons. Les converses fluíen la mar de bé i tothom reia i s'ho passava bé, en Quim seguia una mica imbècil però apart d'això tot perfecte. La nena estava profundament adormida.
-Ohhh! Quina coseta- va fer l'Eva
- Si oi? Normalment quan acaba de sopar te més gana, suposo que les seves primeres paraules seran "MÉS SIUSPLAU!".- va bromejar l'Adèle.
Tothom va esclafir a riure, en Quim no tant.
- Heu pensat de posar-li Paula?- va preguntar l'Isma.
- No, però ho posem a el piló de "ya te llamaremos".- va fer conya l'Oliver.
La gent va tornar a riure.
La gent va començar a proposar noms mentre l'Oliver i l'Adèle els anaven rebutjant amablement. Miriam, Ona, Mar, Eulalia, Berta, Andrea.
-Els noms que dieu son massa normals, busquem noms extranys, que els sentis i diguis que raro. Com nosaltres. -va explicar l'Oliver.
- No importa com li poseu,- va aclarir l'Ariadna- serà sempre igual de bonica.
- Com la Mireia, no Isma?- va dir en Quim.