Veig els seus ulls.
Estan fets de mars
Sense sal
I malgrat que no el conec,
Sé que li han fet mal.
Les comissures dels seus llavis
Son actrius força destres
Perquè quan somriu
No ho fa de manera sincera
Sinó per tapar la pena.
Hi ha alguna cosa inquietant,
En la manera en com es mira el món
Desafiant el panorama grisós de la ciutat,
Com si fos confident del secret millor guardat:
Sap anar més enllà de la pell i la mirada trista.
Porta ferides de guerra
contra la realitat,
les mans tacades de tinta invisible
per haver deixat escrits tots els seus pecats
i els seus somnis, en altres llits.
Me l'he creuat avui al metro
I m'ha semblat que em saludava.
Com si fóssim vells amics.
M'he sentit còmplice, per un moment,
Perquè som la resistència.
Som totes les ferides que ens han fet.
Som totes les vegades que hem perdut la batalla.
I ens hem aixecat.
Som les ganes de viure.
Encara que de vegades faci mal.
YOU ARE READING
POESÍA III: Més enllà.
Poetry"No hay barrera, cerradura ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente."- Virgina Woolf. Un recull de poemes.