Jo, avui, no em sento gaire revolucionària,
Ni tampoc gens original.
Estic vivint una tragicomèdia gastada,
Al límit dels teus ulls.
Com sempre, em trobo de nou
En aquesta esquerda del món
Per la qual la llum s'escola:
La il·lusió òptica de l'amor.
Malgrat tot, he après a no sagnar
poesia fins a quedar-me buida.
I per això, enlloc de rendir-me,
Alço el cap i amb el cor tremolant declaro:
-Vaig tenir una pàtria: i era el teu cos,
Un himne: i era la teva veu clara,
I ara que m'han desterrat a l'exili
He trobat les claus de les meves cadenes.
Potser ara camini sola, però també camino un mica més lliure.
YOU ARE READING
POESÍA III: Més enllà.
Poetry"No hay barrera, cerradura ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente."- Virgina Woolf. Un recull de poemes.
