POESÍA III: Més enllà.

Ell, un mag expert

Veig els seus ulls.

Estan fets de mars

Sense sal

I malgrat que no el conec,

Sé que li han fet mal. 

Les comissures dels seus llavis

Son actrius força destres

Perquè quan somriu

No ho fa de manera sincera

Sinó per tapar la pena. 

Hi ha alguna cosa inquietant,

En la manera en com es mira el món

Desafiant el panorama grisós de la ciutat,

Com si fos confident del secret millor guardat:

Sap anar més enllà de la pell i la mirada trista. 

Porta ferides de guerra

contra la realitat,

les mans tacades de tinta invisible

per haver deixat escrits tots els seus pecats

i els seus somnis, en altres llits. 

Me l'he creuat avui al metro

I m'ha semblat que em saludava.

Com si fóssim vells amics.

M'he sentit còmplice, per un moment,

Perquè som la resistència.

Som totes les ferides que ens han fet.

Som totes les vegades que hem perdut la batalla.

I ens hem aixecat.

Som les ganes de viure.

Encara que de vegades faci mal.