Deixa de pensar tant.
Al meu cap un miler de preguntes giraven,
Un estol d'ocells va passar volant per la finestra,
El temps s'escolava lentament als nostres cors.
Deixa de pensar tant.
"-No puc fer-ho."
L'hivern m'havia deixat freda.
Uns núvols de tempesta s'acostaven pel sud.
Deixa de pensar tant,
Sempre acabes al mateix lloc,
Realment no et mous ni un mil·límetre.
Els teus pensaments ja s'han recorregut tots els camins.
Para.
Però la meva tarda necessitava un mínim
De vint abraçades per arreglar-se.
La teva mirada es perdia pel cel,
semblava que em deies sense paraules:
La vida, l'amor, els somriures,
No són tan complicats com ens han volgut fer creure.
La meva mà, t'escolta
I t'acaricia. I per fi deixo de pensar.
No és gens complicat:
Simplement estimo
I em deixo estimar.
YOU ARE READING
POESÍA III: Més enllà.
Poetry"No hay barrera, cerradura ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente."- Virgina Woolf. Un recull de poemes.
