NINGÚ ESCULL DE QUI S'ENAMORA. LIA.

CAPÍTOL 1. RESUM DE TRES ANYS

Lia és una noia de 13 anys d’edat, que viu a un poble anomenat Sant Jaume d’Enveja. És una noia normal i corrent, amb les seves millor amigues, -Sonia, Marta, Ainoa, Beatriu, Sol, Aida i Jenifer-, la seva família- la seva mare Anna, el seu pare Pol i la seva germana petita Pamela-. I com no, al igual que totes, li agrada un noi. L’Andrei. Encara que... L’Andrei li agrada des dels 10 anys per una curiosa historia:

22 de maig de 2010

El senyor Bauptiste, el professor de català, estava assegut a la seva cadira amb el ordinador portàtil a sobre la taula penjant noves fotografies a la pàgina web del col·legi, amb l’ordinador de sobretaula a la pàgina de l’xtec i el llibre obert al costat. Ja havia manat deures per a passar l’hora i per a fer a casa durant mitja hora més. Ja que a aquell mestre li agradava molt veure’ls enfeinats.

La Lia i la Sonia estaven parlant, era el seu passatemps preferit i encara més a l’hora de català, perquè sempre era en divendres i dilluns a última hora:

-Saps que? L’Andreu té novia!- deia la Sonia posant-se la mà a la boca sorpresa.

-No m’estranya, és ben guapo.- opinava la Lia.

-No em diguis que t’agrada noia!- li deia la Sonia fent broma.

-Que va! Que dius ara?! No.

-Doncs qui?

-Ningú noia...

-Doncs tu t’ho perds...

-Tens raó, mai m’he enamorat de ningú, com deu ser?

-És... preciós!- la Sonia es va quedar mirant un punt de la paret mentre se li il·luminaven els ulls i li sortia un gran somriure a la seva cara.

-Però si no t’has enamorat mai de ningú!

-Però he vist moltes pel·lícules i pareix bonic.

-Vull enamorar-me!

-De qui?

-D’algú.

-T’ajudo?

-Ajuda’m.

-A veure. L’Igor està bastant bé, ros, ulls blaus...

-No.

-Doncs... L’Andreu?

-Té novia!

-I que?

-Doncs que no.

-Que difícil ets noia! Doncs... el Dani?

-No...

-El Dennís?

-Es el meu millor amic!

-El Sergi?

-Li agrada a la Beatriu!

-L’Andrei?

-L’Andrei, no?

-Lia, Andrei... Andrei, Lia...

-Sí, m’enamoraré de l’Andrei!

-Però m’han dit que això no funciona així, que no es tria.

-Que ets ara? La senyora amors? Si jo vull que funcioni així funcionarà!

-Doncs val.

-Andrei...

Van anar passant els dies i la Lia quan veia a l’Andrei somreia, sempre parlava d’ell, el mirava a totes les classes... Encara que, ho feia per fer-ho, ja que en realitat no li agradava. Però, van anar passant els mesos i pot ser sí, pot ser una mica sí que li començava a agradar, fins que va caure en l’amor per complet.