NINGÚ ESCULL DE QUI S'ENAMORA. LIA.

CAPÍTOL 7. EL COS DEL GOS

16 d’Abril de 2014

La Lia s’estava vestint, últimament no es posava roba de color, anava fosca i sempre amb el cabell tapant-li un poc la cara. Es va posar un jersei de color marró fosc de màniga curta, uns texans llisos sense butxaques i va agafar la seva bossa. A dins de la bossa portava claus, mocadors, un moneder amb cinc euros, auriculars i un mirallet.

Es va dirigir al bany, on es va posar les lents, es va pintar la cara amb una mica de coloret, es va fer la ratlleta dels ulls, es va posar ombra grisa i va guardar el llapis de la ratlleta a la bossa. Anava a sortir de casa i va donar la volta per a tornar a l’habitació i posar-se les arracades. Un cop dintre de l’habitació, mentre les buscava, va mirar la bossa de l’Andrei, que tenia darrere del capsal del llit, al costat de la rosa que li va regalar ell aquella tarda.

-No em miris així... Vaig a casa de la Paola.

Ja tenia les arracades i anava a posar-se-les.

-Passarem la tarda parlant... De tu, segurament.

Un cop posades les arracades, es va quedar parada davant de la bossa.

-Demà aniré a portar-te flors...- va mirar al terra, no portava sabates

Va anar a buscar les bambes i es va asseure a la cadira del pupitre per a posar-se-les. Després, es va aixecar i va mirar la bossa.

-O avui.

Sortia de casa i es va creuar amb la seva mare.

-Vas a casa de la Paola? A la ciutat?

-Sí.

-Amb qui?

-Sola.

-Caminant? Vols que et porti?

-No, tranquil·la...

-Compra’t alguna cosa per a berenar, que no has dinat casi be rés... Portes diners?

-Sí, cinc euros.

-D’acord, a les set i mitja a casa.

-Tant d’hora?

-Soparem d’hora i anirem a la processó.

-D’acord...

Lia va sortir de casa i es dirigia cap al pon. Pel camí enviava missatges pel mòbil i saludava a coneguts. Quan va passar per davant d’un local obert amb màquines de refresc i menjar ràpid, va parar per a comprar-se una botella d’aigua. Va traure els cinc euros en bitllet i els va posar a la màquina. Aquesta no els acceptava.

-Aquesta màquina està boja.

Va tornar a posar els diners. La màquina continuava sen se acceptar-los.

-Doncs que et donin pel cul, màquina de merda!

Va continuar caminant, aquest cop més ràpida i enfadada. Va creuar el pont i es va trobar amb la Paola a l’altra part d’aquest. Es van donar dos petons i van començar a caminar dirigint-se cap al centre de la ciutat.

-Anem a comprar el berenar i després al meu club, d’acord?

-Com?- va preguntar la Lia un poc molesta- Pensava que sols estaríem tu i jo...

-Sí, però que hem de fer unes tres hores soles pel poble? Al principi sí... I t’explico el que em passa... I després anem al club.

-I... Així per curiositat... Qui hi ha al club?

-El Polls, el Barbes, el Lluís, l’Anna...

-El Lluís?!

-Sí, que passa?