NINGÚ ESCULL DE QUI S'ENAMORA. LIA.

CAPÍTOL 4: EL PRINCIPI DEL MALSON

5 de juny de 2013

Des del passat mes, des de que jo i la Lia vam tenir aquella conversa, ella ja no és la mateixa. No vol menjar, s’ha aprimat set quilos i va sempre al gimnàs, es baralla sempre amb la seva mare i amb nosaltres, ja que l’únic que volem es que deixi aquesta tonteria i mengi.

Ahir a la tarda vam quedar totes i vam anar a donar un volt pel poble.

-Noies, no se que fer amb l’Hugo. Ja sabeu que l’estimo moltíssim però son 5 anys de diferència i el meu pare no ho aprova.- deia l’Ainoa

-Ainoa no es edat encara per a aquest mals de cap, ell busca una relació seria, no tens que donar-li el que ell vol si tu no ho vols, estàs preparada per a una relació seria?- va dir la Sonia

-No...

Jo estava una mica despistada aquell dia i no escoltava el que deien elles, vaig mirar a la Lia i vaig veure que estava mirant fixament uns nois que estaven fumant a l’altra part de carrer:

-Que mires Lia?

-Rés.

-Lia...- va insistir l’Aida

-Que no miro rés! Deixeu-me estar!

-Voleu anar a comprar el berenar?- va preguntar la Jennifer per canviar de tema

-Aneu vosaltres, jo no vull menjar rés.- va dir la Lia

-Cauràs dolenta Lia.-va dir la Beatriu

-Va parlar la que va estar un any sen se menjar.

-Lia no et passis!- va dir l’Aida

-I la que s’ha aprimat deu quilograms.

-Deixeu-la, no se que li passa.- va dir la Sonia

Vam entrar totes a dins la pastisseria i la Lia es va quedar sola a fora, una estona després vam sortir i ja no estava:

-On s’ha fet la Lia?- va preguntar l’Aida

-Espereu que la truco...-va dir l’Ainoa

-Què fa? Per què se’n ha anat?- vaig preguntar jo

-Xiques m’ha penjat.- va dir l’Ainoa

Vaig mirar on estaven abans els nois que la Lia mirava:

-Que mires Marta?- em va preguntar la Sonia

-Què? Rés...

-La busquem o... Què fem?- va preguntar la Beatriu

-No ho sé, esperem que pot ser ha anat un moment a algun lloc i ara torna...- va dir la Jennifer

Ens vam esperar durant tota la tarda on s’havia quedat la Lia:

-Xiques m’estic espantant...- va dir la Sonia

-Segurament ha marxat per què tardàvem massa...- he proposat jo

-M’està trucant la seva mare!- va cridar l’Ainoa- Digui?- va contestar al telèfon.

Estàvem totes parades assegudes una al costat de l’altra mirant a l’Ainoa que parlava amb la seva mare preocupada. Quan va acabar de parlar va penjar i ens va mirar:

-La seva mare diu que a casa no està i no li agafa el telèfon.- va dir l’Ainoa

Cap de nosaltres va dir rés:

-M’ha dit que la busquem i li diguem...

-Doncs ja tardem!- vaig cridar jo

-No tenim ni idea d’on està!- va dir la Sonia