NINGÚ ESCULL DE QUI S'ENAMORA. LIA.

CAPÍTOL 2. UNA NOVA OPORTUNITAT

Més o menys ja coneixeu la història de Laia i les seves millors amigues. Estem a 12 de maig de 2013. Falten 6 dies per a l’aniversari de la Beatriu i totes estem preparant la roba que ens posarem, que li regalem al final... L’altre dia jo- jo soc la Marta-, la Beatriu i la Lia vam anar a veure les comunions. Mentre us explico us posareu una mica al dia de com està tot últimament.

Estàvem les tres assegudes al banc del costat de l’església, les famílies estaven mirant a tots els nens i nenes que celebraven el seu dia per tot l’alt, quan vaig veure a l’Andrei i em vaig posar al davant de la Lia per a que ella no s’hi adonés de que estava allí:

-I si anem a casa de la Beatriu? Estic cansada d’estar aquí...-vaig dir jo mirant a la Beatriu.

Ella va mirar darrere meu, va veure a l’Andrei i també es va aixecar i es va posar al meu costat:

-Si! Anem! Aquí no hi ha res a veure ja...

-No, millor estem aquí... Que al menys hi ha molta gent i veiem l’ambient social...-va contestar Lia mirant per darrere nostre a veure que amagàvem

-Doncs jo no vull!-vaig cridar

-No siguis tant seria, Marta. No perquè tu vulguis ens hem d’anar- va contestar Lia intentant no perdre els papers

-Jo també vull anar-me’n! Majoria absoluta, anem!-va cridar la Beatriu i va anar a aixecar a la Lia quan el Robert va venir al darrere meu i de la Beatriu:

-Eh! Hola noies!-va dir ell i ens va donar un ensurt a mi i a la Beatriu

-Robert! Hola! A quina comunió has vingut?-va preguntar la Lia

El Robert va estimar-me, va abraçar a la Beatriu i anava a estimar a la Lia quan per darrere seu va venir l’Andrei:

-Hola noies. Va Robert marxem d’un cop!- va dir i va marxar sen se dir res més

-I ja està? Aquest noi cada dia és més seriós!-va dir la Lia

-Està molt nerviós...-va dir el Robert- No ho tinguis en compte...

-Si, si que ho tinc en compte Robert! Segur que si jo no hagués estat les hauria estimat a elles dues, s’hauria assegut i hauríeu estat parlant els quatre i...

-I tu ets boja!- vaig cridar

-Mira, no et dono un cop perquè ja he de marxar o l’Andrei em dirà de tot. D’acord? Vinga va, animat!- va dir el Robert i va marxar a dins l’església.

-Doncs si ell no et dona el cop te’l donaré jo- li vaig dir

-Deixa’m estar! Deixa’m seguir com una boja darrere seu!- va dir ella i em va girar la cara

No sabia que dir-li. Podria dir-li tot el que pensava, que no tenia cap oportunitat amb ell, que ell es com tots els nois, que li agrada sols el físic... Però vaig callar.

Després de estar tota l’estona de les comunions allí assegudes menjant pipes i bevent unes begudes amb gas que ens aviem comprat abans, vam marxar cadascuna a casa seva.

Aquella tarda la Lia, la Sol, la Sonia i jo vam anar a casa de Sol i ens vam decidir a fer uns crepes i còctel per a berenar. Quan estàvem totes assegudes a la taula menjant i rient del mal gust que feien aquells crepes, per no dir el que picava el còctel, la Lia es va aixecar, es va posar al davant nostre i ens va dir:

-Sí, encara m’agrada.

-Que dius ara tia?-va dir la Sol i les tres vam riure

-Que encara m’agrada l’Andrei! Es que no m’enteneu...