Aquests llavis que somnien amb la teva figura
s'estan cansant de no veure't,
s'amaguen darrera una escultura
doncs és on se senten menys inherts.
El cafè dels matins era diferent,
no tenia el gust del teu néctar,
sinó més bé al teu oblit.
El meu bolígraf ja no és confiable,
a vegades escriu i altres m'invadeix.
Em plena de sentiments
i al cor d'un vell
neixen els versos morts.
La cigarreta m'esfuma,
però no al teu record,
l'opi del meu cos
s'allunya somnolent.
Una gardènia,
em va dir que m'estimaves,
que la teva mirada m'estranyava,
que les teves mans em criden
i que aquest conte encara no acaba
però... ¿Com creure si tot és una mentida?,
em costa molt però ho sé,
que ja no em necessites.
YOU ARE READING
EL QUE MAI ET DIRÉ
PoetryQuè és l'amor? Ningú ho sap, oi? En aquest recull de poesies i textos podreu desxifrar algunes paraules i emocions amb les quals podreu començar a descriure l'amor. Però aquest, no serà idealitzat, aquí l'amor serà real i viscut en primera persona.
