El meu poble diu ser petit; tanmateix, els seus habitants semblen viure units. Cada dia desitjo, que quan sigui gran, els meus fills puguin viure... Amb el grunyir dels tractors, els llums encesos i la claror dels dies d’estiu que il·luminen els camins de terra i pedres, per començar de nou a collir els fruits que sostenen els arbres, aquestes peres i aquest préssecs tant preciats per nosaltres, els batarrencs. Unes branques que, com més carregades, més noble i poderós fan al perer i al presseguer. Són records que vull que formin part del meu futur llunyà. Però el més bonic de tot és que aquest records i desitjos poden ser els mots d'un bell poema.
"Microrelat guanyador del I Concurs de Microrelats Àgora Albatàrrec"
YOU ARE READING
EL QUE MAI ET DIRÉ
PoetryQuè és l'amor? Ningú ho sap, oi? En aquest recull de poesies i textos podreu desxifrar algunes paraules i emocions amb les quals podreu començar a descriure l'amor. Però aquest, no serà idealitzat, aquí l'amor serà real i viscut en primera persona.
