Són dies difícils
que ploren d'angoixa
d'alló tan incert
que se'ns ha endut al límit.
Dies de reflexió
que acampen
cadascun dels silencis
de portes endins.
Dies però, d'anar-hi junts
amb cada gest,
amb cada mica de tot
que ens enforteix
poc a poc,
obrint-nos camí
amb el més i millor
de nosaltres.
No se'm buida l'ànima.
Miro per les finestres de la pell
el buit carrer, el cel més net,
els balcons com eixams d'esperança.
Bec amb set la llum; i la veu.
S'amara de sol i silencis,
teixint realitats,
en un món confinat
que clama victoria.
***Poema presentat al I Concurs de Poesia de l'Ajuntament d'Albatàrrec***
YOU ARE READING
EL QUE MAI ET DIRÉ
PoetryQuè és l'amor? Ningú ho sap, oi? En aquest recull de poesies i textos podreu desxifrar algunes paraules i emocions amb les quals podreu començar a descriure l'amor. Però aquest, no serà idealitzat, aquí l'amor serà real i viscut en primera persona.
