Escribo, sobre todo, cuando no debo. Prefiero que me describan desde fuera.

"El sueño va sobre el tiempo
flotando como un velero.
Nadie puede abrir semillas
en el corazón del sueño." 

Así dijo Lorca y de eso escribo: de navegar el tiempo, de semillas en buenos y malos sueños.

"Va enfilant una escala al mur 
I ha acabat sent papallona 
Fent l'amor als quatre vents 
I què hi pot fer si s'enamora de l'altura 
I no es para a pensar en la caiguda? 
Veu bellesa a tot arreu i així es salva 
I així es cura"

Això diuen les Oques i això em passa: no pense en la caiguda per enamorar-me de l'altura. Salvar-me o curar-me ja es veurà...