Terra llibertat

Capítol 6 marxar

Si, el meu pare ha mort, i no sé com però no ho vull saber. Ahir al vespre sobre les 19:00, pocs minuts abans de que arribés jo a anar-lo a buscar, volia fer-li una sorpresa, volia que veiés que jo l'estimo... En fi, ara tinc altres problemes per pensar en mon pare, haig de veure com m'ho faré per aconseguir diners, perquè per molt madur que sigui sol no aniré en lloc. Que em cuidi tinc en Jerry, però ell casi no té forçes per sortir de casa, per tant opció descartada. De totes maneres aniré a casa d'en Jerry.

Surto al carrer, camino lent, encara que no intenti pensar en la mort del Fabio es inevitable, em recorre als pensaments, em taladra el cervell. Es que a mon pare, encara que no ho semblés l'estimava més que a qualsevol persona en tot el món, més que a la Maria, més que a tothom. Al final acabo plorant pel carrer, odio plorar en públic però no ho puc evitar. Arribo a casa del ancià, resulta que la Mary també hi era, i estan parlant de mi. Per una vegada no ho haig de pensar jo tot sol, quan els miro m'expliquen de què parlaven:

-Omar... Primer de tot, ho sentim molt per la mort del teu pare, no s'ho mereixia, ni molt menys. Hem decidit fer-te costat en tot a partir d'ara, però tu també hauràs de posar una mica de la teva part, ja que jo sola no puc mantenir a tres perdones alhora. Estavem parlant i tenim pensat marxar d'aquí, lluny de les tragèdies que t'aborden i on poguer trobar alguna feineta i seguir els estudis, vaja, un lloc millor per anar tirant. Que et sembla?.-diu la Mary amb un to de veu amable

-hi estic d'acord, aquí ja no em queda molt per fer, però trobaré massa a faltar els meus amics i el meu poble natal.

-per això no pateixis. Allà on anem faràs més amics, i aquí ja has patit massa.

-si, d'acord, però com se suposa que ha de venir en Jerry? Gairebé no té forçes...

-en Jerry va amb molts ànims des de que tu vas venir, tindrà forçes fins que ens instalem a un altre lloc.

-doncs per a mi perfecte, però on se suposa que anem?

-tenim pensat anar a Ucraïna, allà tu aprendríes alemany mentre segueixes amb els estudis i al cap d'uns anys ens mudaríem a Alemanya.

-uf, molt complicat, però accepto, aquí no se'm hi perd res. Per cert, tu ja saps alemany?

-oi tant!-aquesta dona cada vegada em sorprén més, on ha aprés tot el que sap?

-perfecte, llavors quan marxem?

-aquest divendres, demà no vagis a l'escola, i dimarts tampoc, et quedaràs amb en Jerry. Dimecres ves a l'escola i aprofita per despedir-te els tres últims dies en aquest poble. Tan bon punt surtis de l'escola el divendres et recollirem i anirem amb tren fins a Moscou, allà agafarem un avió a Ucraïna.

-déu meu, que llarg se'm farà

-aprofita el temps que et queda aquí, durant aquesta setmana viuràs a casa de'n Jerry

-si! Ens ho passarem molt bé tots dos junts!-en Jerry estava entusiasmat pel fet de marxar d'aquest poble, i crec que només ho fa per mi, no li importa la seva família ja, ells el van abandonar. Ara ell m'acollirà, per poder marxar ben lluny d'aquí, amb la bella i jove dona, la Mary. Simplement oblidar tot això, tornar a començar: Només és marxar.