Terra llibertat

Capítol 8 El partit

-Escolta'm xaval! No ploris, prou! Tenim una hora per estar junts, ara no es hora de plorar! Ja has patit suficient...-en thomas m'anima, i hi penso, no m'agrada plorar oi? I menys en públic, doncs a què estic esperant? Li contesto entre plors i somiquejos, ja se'n anava:

-ei, ei!-ara tots es tornen cap a mi.-tens raó thomas, però no vull estar amb vosaltres, vull gaudir! Ara farem un partit de fútbol, d'acord? La Mary, en Thomas, en Joan, en Mark i jo contra tots vosaltres! I no accepto més equips!

-esta bé, però us apallissarem, ho sabeu, oi?-parlava un d'una altra classe

-això ja ho veurem, encara no cantis victòria

-si, si... Serà interessant...

-i tant que ho serà! Tenim 45 minuts per jugar, que guanyi el millor.-contesta en Mark

-molt bé, traiem nosaltres.

Ens distribuïm pel camp i comença el partit, em sorprèn, són molt ràpids i se la passen enèrgicament. Un avança per l'esquerra i se'n va de'n Thomas, es bo. Centra la pilota i el que ha parlat abans remata amb el peu però en Mark, de porter, la para amb les mans. Anava molt fluixa. Me la passa rasa pel terra, jo no sé que fer: avanço? La passo?

Aixeco el cap i veig a en Joan a la defensa contrària. Corro amb la pilota als peus. Vaig molt ràpid, mai he anat tan ràpid. Són cinc o sis més a l'equip, a la tercera persona que vull driblar se'm creua i intercepta la pilota. Caic a terra, aquell anava massa fort, són uns bèsties. Em giro i veig que la pilota es per la Mary, no sé com la agafat, hi han tres davanters. Pilota per en Thomas, centra la pilota al Joan, aquest l'agafa i segueix camp amunt, el segueixo des de l'altre extrem. Molt astut ell, es para de sobte i es treu a un defensa de sobre seu, me la passa, la tiro una mica enrere cap a la Mary, tenia molta gent tirant-se'm als peus. La Mary continua endavant contra el porter, sembla que vol xutar però me la passa amb l'exterior, això despista als defensors, sé que haig de fer. M'acosto corrents a la porteria per la banda i li faig un amago fent veure que vaig a xutar amb la dreta, la toco amb el peu contrari i marco. La pilota passa al ras per la porteria.

Estic molt excitat, i només han passat 10 minuts de partit. Els 25 minuts següents passen com si res, però ens marquen dos gols, l'equip està molt content amb mi però cal que vagi per feina, hem de marcar dos gols en deu minuts si volem guanyar. A en Joan l'empenyen per radere, em queixo:

-eh, eh, eh!! Però que fots tu ara?! Que no veus que li has fet mal?!

-però si jo no l'he tocada!-mentia l'altre moi, mofant-se de mi

-escolta xato, no vagis de llest que t'hem vist prou, expulsat!-ara diu la senyoreta Hills, la d'història. Em relaxo i vaig mirar a la professora, donant-li les gràcies en silenci.

-ho sento, m'he fet molt de mal a la panxa.-tenia rascades pertot per culpa del gel que cremava.-aniré a la infermeria, no puc seguir jugant, ara.-diu en Joan amb rencúnia

-no passa res, ja farem tots quatre sols

-d'acord, bona sort.

Ens tocava treure per la falta, xuto jo, li centro a la Mary i ella li passa al Thomas entre les cames d'un defensa, esta a prop de la porteria, la xuta amb força però el porter refusa. Per sort, tot seguit la intercepta la Mary i xuta amb la cama esquerra just al lateral de la porteria, gol.

Quan ja ho hem celebrat, som conscients de que hem empatat, però volem guanyar així que haurem de marcar un gol més. Queden cinc minuts, dels quals quatre l'altre equip se'ls passa atacant molt. Tot i així, hi ha un moment en que en Mark agafa la pilota i li llança a la Mary, que és al mig del camp, ella veu que ja no tindrem més oportunitats així, doncs, xuta la pilota. El porter fa fora la pilota, ha anat a còrner. Tots reaccionem com si ho haguéssim preparat, la Mary es disposa per llançar i en Thomas i jo ens posem a l'àrea contraria. Ella la centra amb el peu, en Thomas no s'ho pensa dos cops, remata amb la cama però falla, el porter allunya la pilota i en Mark, que venia de la porteria, la torna a xutar. El porter la para com pot, però ara es la meva oportunitat, salto com mai ho hagués fet i remato de cap. He guanyat! I només estic feliç perquè ho he fet amb els meus amics, l'últim dia. L'últim partit.