Shadow

La cita

La Violet, la Sophie i la Morn, es dirigien per separat cap al psicòleg. Van arribar més o menys totes a la mateixa hora. Quan van arribar a l'entrada, la Sophie es va fixar en l'arracada que portava la Violet, ja que és era molt semblant al la seva.

-Hola, soc la Violet, i vosaltres com us dieu?- va dir, dirigint-se cap a les noies.

-Jo Sophie!- va contestar tota emocionada.

Es van quedar mirant cap a la Morn, esperant alguna resposta. La Morn que portava auriculars i estava escoltant música les va mirar amb cara de fàstic, i de no entendre res. Es va treure els auriculars.

-Què voleu? -va remogar alçant la veu.

- No res, només volíem saber com et deies -va dir la Violet.

-Morn -i es va tornar a ficar els auriculars.

-Per cert, on has comprat aquesta arracada que portes? -va dir la Sophie, dirigint-se a l'altra noia.

-No l'he comprat jo, me'l van regalar els meus pares quan era petita -va contestar la Violet.

La Sophie es va sorprendre. Va obrir la boca per parlar però...

-Vinga va, que hem d'entrar -va dir la Morn sense ganes.

Van entrar a la consulta, estaven molt nervioses. De sobte va entrar el psicòleg.

-Hola, em dic Finneas segurament us pregunteu perquè us he citat a les tres juntes, teniu un problema molt similar, a més a més aquesta cita està planejada des de fa 19 anys, perquè uns pares em van encarregar de dir-vos que vosaltres Violet i Sophie, no només compartiu cognom, també sou bessones.

-I jo què hi faig aquí? -es va queixar la Morn.

-Ja he dit que teniu un problema similar. O tu no veus ombres Morn? -va contestar el psicòleg.

-És veritat -va reconeixer la noia.

-Començem la sessió! -va exclamar el Finneas.

La Sophie i la Violet es van quedar bocabadades. No es van poder concentrar en tota la sessió. No van parar de pensar que potser era veritat, i l'arracada tenia alguna relació, i era més que una coincidència.

Li van explicar al psicòleg els seus problemes amb les ombres, tot el que havia passat. El psicòleg no s'ho creia gaire i intentava trobar-li una raó lògica, però com que veia que les noies estaven tan segures del que explicaven, els hi va recomanar que vinguessin cada setmana. En acabar la sessió van baixar totes a l'entrada. La Sophie va dir:

-Llavors l'arracada que tenim significa alguna cosa més...

Una llàgrima va caure per les galtes de les dues noies.

-Això vol dir que som bessones, oi? -va dir la Violet amb un fil de veu. Es van abraçar com mai havien abraçat a ningú.

- Sí, crec que sí -va dir la Sophie plorant encara més.

- Que exagerades, jo me les piro -va dir la Morn, mentre marxava.

La Violet i la Sophie van passar tota la tarda juntes, com si intentessin recuperar tots els anys perduts. Van anar a sopar al costat del London Eye. Londres es veia molt bonic, es podien veure totes les llums de la ciutat d'una manera preciosa. Després d'un llarg sopar, van decidir anar a donar un vol per la vora del riu. Es van trobar la Morn, que estava al costat del riu escoltant música i contemplava l'aigua negra. La Violet i la Sophie la van saludar:

-Hola Morn! -van dir a la vegada.

-Hola -va dir la Morn sense ganes.

-Aquesta vegada sí que ens has sentit, eh -va dir la Violet fent broma.

-No sabia que fossis tan graciosa HA, HA, HA -va contestar amb hironia.

-Et volíem consultar una cosa -va dir la Sophie una mica nerviosa- P...p...Perquè et vols... -jo no puc, li pots preguntar tu? -va dir amb un fil de veu.

- Millor no Sophie -va raonar amb por la Violet -no passa res Morn, ja ens veurem a la pròxima sessió.

La morn es va quedar amb intriga, però ho va deixar passar.

-Adeu -va dir. Tot seguit va marxar ràpidament.

-No era molt bona idea prenguntar-li perquè es vol suïcidar -van dir les dues noies.

-Espero que a la següent sessió no estigui enfadada -va dir la Sophie -Tinc el pressentiment que passarà alguna cosa.

Clack, clack, clack: la Morn va obrir la porta de casa seva. Va tancar la porta d'un cop i es va llençar desesperadament al sofà, tenia una idea del que podia ser que li volien preguntar, i no li agradava l'idea, uns segons més tard una llàgrima queia per a la seva galta. Estava molt trista i no es trobava gaire bé.

La Violet i la Sophie es van dirigir cap a casa pels carrers deserts. Van anar a casa de la Violet perquè estava més a prop. En arribar la Violet li va ensenyar la casa, i li va assenyalar l'habitació on podria dormir, estava fosca, però era molt acollidora, tenia un llit gros un armari, i unes cortines blanques, que arribaven fins a terra.

-És preciosa! -va exclamar la Sophie.

-Estic molt cansada, anem a dormir -va comentar la Violet.

Aquella nit cap de les tres va dormir gaire bé. La Morn va tenir un somni molt esgarrifós, la Morn caminava per un lloc molt fosc i hi havia aigua. De sobte va veure un precipici molt molt lluny. Va començar a córrer cap a ell, de cop unes ombres van aparèixer i l'ombra va començar a perseguir-la, ella queia a un mar que era negre, i el mar inundava la seva ment. Es va despertar de cop, li costava respirar i va tenir una idea.