Shadow

El retrobament

El sol va sortir, un raig va entrar a la casa. Tot havia acabat. Una aura de còctels d'emocions havia colpejat a les tres, la Morn estava a casa seva, estirada el terra, va notar unes nàusees i va anar el lavabo. La Violet i la Sophie estaven desconsolades havien perdut a la seva millor amiga. Però no podien fer-hi res, havien de seguir amb la seva vida.

En un dels carrers més importants de Londres Abbey Road, una noia vestida de negre passejava amb una tristesa i ràbia molt profunda i eterna, anava sola. De sobte va notar un cal fred, com el que havia notat fa temps, es va girar a la paret va veure una ombra va sorgir del no-res, li sonava molt, va estar estona pensant i després va veure que era l'Alan!!!

L'Alan va acostar-se a la Morn i va mirar la seva panxa, la Morn es va estranyar molt i es va apartar d'ell, era massa per ella. L'Alan li intentava dir alguna cosa, però ella no entenia ni volia saber el que li volia dir. Estava cansada de tant drama, ja no ho suportava més. Va marxar corrents i va tornar a casa.

Tres mesos després la Sophie i la Violet, ja estaven més recuperades, però hi havia hagut un canvi a les seves vides, havia sigut una mica difícil, però ho havien fet. Havien escoltat el seu cor i havien trobat un tresor. Estimaven els homes i a les dones. Havia sigut un pas una mica difícil a fer, però encara els hi quedava un gran camí per recórrer amb moltes aventures i sempre guiant-se pel seu cos. Les bessones tenien un projecte en ment. Volien construir un lloc, on la gent amb poders poguessin conviure, aprendre a controlar els poders, millorar-los, i sobretot ser feliços.

Un dissabte normal i corrent quatre noies passejaven pel Hyde Park, eren les Sophie i la Violet, amb les seves dues parelles la Millie i la Billie. De sobte sis nois es van acostar, i van començar a insultar-les i a perseguir-les. Les noies corrien, es van mirar i van pensar si utilitzar els poders, però van veure que hi havia molta gent i no volien que ho sàpigues tothom, així que van decidir no fer-ho.

Estaven molt espantades perquè no sabien que fer, van sentir una veu que venia del seu darrere:

-Pareu!

-Morn que fas aquí?- va dir la Violet mirant-la fixament.

-No sé, potser salvar-vos la vida?- va dir la Morn amb ironia.

-Com et trobava a faltar la teva ironia -va dir Sophie i la Sophie va mirar la panxa de la Morn i van exclamar- Que t'ha passat!? Estàs embarassada?

-No hi ha temps per parlar - va dir mentre li feia una plantofada al noi que estava més a prop de les seves amigues. Tots van marxar corrents.

-Gràcies, Morn, no sé què faríem sense tu- va dir la Violet.

-Ho sentim Millie i Billie, però tenim moltes coses de què parlar amb la Morn, ens veiem en un altre moment.

-No passa res ja ens veurem - va contestar la Billie dirigint-se cap a les bessones, mentre li feia senyes de marxar a la Millie.

-Gràcies per entendre'ns -va dir la Sophie.

-Adeu - van dir totes.

La Morn, la Sophie i la Violet van anar a fer un cafè a casa la Morn. Van parlar de tot el que havia passat durant aquests mesos. Van parlar sobre l'embaràs de la Morn i el projecte de la Violet i la Sophie.