L'amor que va fer la guerra

2.Sí!

Sawn estava nerviós abans d'arribar a casa de la Julie, no sabia com fer-ho per explicar-li l'amor que sentia per ella, però entre pensament i pensament ja era trucant al timbre de casa d'ella . Va pujar per l'ascensor i ella ja l'esperava amb la porta oberta. Ell va entrar a l'humil pis de la Julie, a l'entrada hi havia un petit moble on hi havia diferents claus. Tot recte després d'entrar hi havia un passadís i al final d'aquest una petita sala d'estar on només hi havia un sofà, una petita tauleta amb un paquet de tabac i un cendrer. Penjada a la paret hi havia una tele i uns quadres molt bonics. Ell va seure al sofà mentre ella va anar a buscar unes cerveses i alguna cosa per picar. Quan ella va arribar els dos es van encendre un cigarro i ell va decidir explicar-li. Sawn li va dir sense pensar en res, que l'estimava amb tot el seu cor i ella li va representar el seu sí amb un petó que portava un amor resguardat des de feia molts anys. Aquella tarda seria inoblidable pels dos, ja que després d'aquell petó tot va fluir en una estona d'amor pur.

Dies després els dos ja sent nòvios, com feia molt temps que ho desitjaven, estaven mirant el telediari i les notícies mediambientals eren cada cop més horribles. Cap dels dos no es podia creure el que passava en aquell món que estaven vivint, que tot es feia en base els diners, que ningú pensava en cuidar el planeta només interessava que els governs no paressin de contractar a gent per inventar noves màquines que es carreguessin encara més el medi ambient. El món se n'estava anant a la merda i els líders mundials no ho sabien reconèixer. Així que els dos van prendre una determinació dràstica. Aquesta consistia en crear un pla per destruir a poc a poc totes les persones que treballaven i creaven aquestes màquines. El pla, però s'havia de meditar amb calma i recalcar punt a punt totes les idees i els assalts que volien executar. Per tant van començar a preparar-ho tot.

El primer que van fer va ser mirar tots els punts de control de les màquines o fàbriques que més destrossaven medi ambient que hi havia en la seva ciutat i sobretot el punt de control de la bombolla. La bombolla era una capa gegant de plàstic que recobria la ciutat per mantenir i intentar crear oxigen artificial i no deixar-n'he entrar de natural, ja que amb l'oxigen artificial es guanyaven molts diners. Aquesta, sol es podia traspassar per tres llocs al llarg de la immensa ciutat. Al nord, on s'havia de traspassar un túnel el qual costava molts diners el peatge de l'entrada. A l'oest, amb una petita frontera la qual era la més viable per sortir de la ciutat, I per últim a l'est amb una sortida marina, en la qual podies llogar un vaixell. Ningú a part dels governants de la ciutat sabia on estava la torre de control de la bombolla. Hi havia gent que deia que estava al fons del mar prop de la sortida de l'est i d'altres que deien que estava passat el túnel del nord. La qüestió era que primer havien d'atacar a les màquines més petites i al final acabar amb la bombolla. La bombolla era molt dolenta per les persones, ja que s'utilitzava per retenir l'oxigen artificial que estaven creant, i aquest estava començant a crear una gran epidèmia d'una malaltia que matava a les persones més grans descaradament. La primera seu que volien atacar era la d'una fàbrica farmacèutica que es deia que experimentava amb animals i quan l'experiment es tarava o tenia alguna afectació els deixaven en llibertat per la ciutat. Per això els animals cada cop semblaven coses més estranyes. Ells havien arribat a veure un gos que caminava a dues potes i tenia el cap tan deformat que semblava un tros de xiclet que havia quedat enganxat sota la taula d'una classe. Aquesta fàbrica estava als afores de la ciutat i en Sawn feia temps que la investigava a la seva feina. Ell sabia que per la part que tocava amb el bosc on se suposava que deixaven els animals mutants, hi havia una petita reixa trencada per la qual podrien entrar. Però abans d'això haurien de creuar part del bosc ple d'estranys animals.

Es van preparar en una bossa unes petites mercaderies que havien aconseguit per temes no gaire legals. Disposaven d'una pistola, la qual tenia unes deu bales que haurien d'aprofitar bé, una navalla per cadascú, que portarien en una de les butxaques, un matxet que portaria la Julie enganxat a l'esquena amb un cinturó que li aguantava i un caputxó per no esgarrar-se sencera i un petit bidó de gasolina per si s'havia de cremar alguna cosa. A part d'això portaven dos paquets de tabac i un parell de refrescs. Estaven nerviosos, però sabien que els era igual morir si havien intentat salvar la humanitat.