L'amor que va fer la guerra

3. La Fàbrica

Van sortir del pis equipats amb tots els armaments necessaris, van baixar per unes escales de color marbre amb una barana de fusta vella. Quan van arribar a l'últim replà es veia una gran porta de vidre, per on s'entrava i se sortia del bloc de pisos, des d'allà es podia veure la moto d'en Sawn, que seria el vehicle que utilitzarien per al cop. Era una moto elèctrica de color negre amb alguns detalls blancs, rodes un pèl desinflades i un petit maleter on estava guardat el casc de recanvi que utilitzaria la Julie. L'altre casc el portava en Sawn penjat del braç. Van començar el viatge, tenien una mitja hora per carretera. Aquesta se'ls va fer eterna, ja que era una carretera una mica vella i tenia alguns trams de molt trànsit.

Quan van arribar van aparcar la moto a una petita entrada que hi havia en aquell estrany bosc el qual no era gens natural. Era molt petit i els arbres estaven d'un color negrós horrible, el terra estava ple de líquids químics i que semblaven molt tòxics. Només entrar en aquell trosset de bosc ja van veure la massacre. Hi havia una quantitat d'animals morts bestial, molts d'aquests amb mutacions superestranyes. Es van fixar en un petit porc senglar que no tenia ni nas ni boca i les seves cames semblaven d'un altre animal. Estava mort al costat d'una petita bassa d'un líquid verd del qual estava amarat. Se li veient tots els òrgans, ja que les mosques i altres animals se li havien menjat part de la pell. Feia una pudor terrible a cadàvers. Van caminar per un caminet que hi havia en el qual no paraven de veure figures estranyes que semblaven animals, morts i en procés de descomposició. Quan estaven a punt d'arribar al tros de reixa per on podrien entrar van veure a un home vestit amb una bata blanca amb un petit colom a la mà el qual li faltaven les ales i part del cap. Ells van cridar de seguida a aquell home i aquell va marxar corrent. Llavors van avançar per aquell camí fastigós fins a arribar a aquell tros de reixa. Estava rovellada i amb algunes taques de sang, va ser complicat passar-hi, però al cap d'una estona ja eren a dins. Davant seu hi havia una porta petita, de color blanc, la van intentar obrir i estava oberta, aquesta els va portar a l'interior de la fàbrica. Quan van entrar estaven en una petita sala on no hi havia ningú, només gàbies amb animals que agonitzaven. El terra estava brut ple de sang, brutícia i uns líquids de colors estranys. Al fons d'aquesta sala hi havia una porta blava amb una petita finestra rodona per on es podia veure. Julie es va acostar a aquesta i va veure una gran sala amb moltíssima gent treballant. Alguns engegant i parant màquines que semblaven fer alguna mena de producte químic, d'altres que només donaven ordres. A part d'això va veure diversos cartells que posaven que el líquid que creaven allà era inflamable i va tenir una idea. Li va explicar a en Sawn i a ell li va semblar bé, per tant van començar l'atemptat.

Sawn va entrar a la sala llençant trets al sostre per espantar a la gent i darrere seu la Julie va llençar una mica de gasolina fins a arribar als grans tancs on hi havia aquell líquid. De cop totes les alarmes van sonar i una vintena de guàrdies es van dispersar per atrapar-los. Ells intentaven atrapar als nois amb armes d'electroxoc. Julie i Sawn no volien explotar la fàbrica sense salvar els animals que estaven sans. Estaven amagats entre dos tancs d'aquest estrany i pudorós líquid. Allà on estaven, estaven quedant amarats d'aquest, ja que al tanc del seu costat hi havia una petita fuita. Davant seu hi havia una porta del mateix color que la de l'entrada, una mica a la dreta, penjat a la paret hi havia un aparell el qual semblava que si havia de posar una contrasenya. De sobte Julie va notar que algú estava darrere seu, es va girar i de cop es va trobar amb un dels guàrdies. Sense pensar-ho ni un segon ella va treure el matxet i li va esgarrar el coll. Ella es va posar a plorar per la culpa que sentia, però en Sawn la va consolar dient-li que això que estaven fent era per salvar el món i que les persones que treballen en llocs així són gent que els hi és igual el que passi en aquest. Es van fer un petó i els dos van quedar plens de la sang que duia la Julie a la jaqueta. Ella va agafar al guàrdia i encara va quedar més plena de la viscosa sang d'aquell lleig i menyspreable home, ell li va mirar la butxaca que portava al pit i van trobar una targeta que semblava que podria obrir la porta. Encara amb totes les alarmes sonant i els guàrdies buscant-los van avançar silenciosament fins a la porta. Van passar aquella targeta i la porta es va obrir amb un soroll que va alertar tothom. Dins aquella habitació hi havia tota mena d'animals en un estat considerable. Mentre en Sawn intentava posar coses davant de la porta perquè ningú pogués entrar, Julie anava obrint les gàbies dels animals. Al fons de l'habitació hi havia una porta com per la que havien entrat i van començar deixar-los sortir per allà mentre els guàrdies pressionaven la porta que en Sawn intentava contenir. De sobte es van començar unes grans explosions i una olor terrible fum, ells dos van sortir de la fàbrica corrent. Ja a fora van veure com la gran fàbrica explotava i es cremava més de pressa del que es podien imaginar, devastava a persones, animals i molt terreny. Ells van ser prou ràpids per a sortir i agafar la moto per allunyar-se i poder veure el seu primer gran atemptat.

L'endemà els dos estaven dinant macarrons amb verdures i pollastre mentre miraven la tele i totes les notícies parlaven del seu atemptat contra la fàbrica, en la qual havien matat a cinquanta persones i amb aquest havien cremat més d'una hectàrea i que estaven en recerca i captura. Ells estaven encoratjats per continuar atemptant, però sabien que fer-ho tant segui podria ser perillós. Havien de pensar alguna idea per seguir atemptat, però que no els enxampessin. Les seves cares encara no eren reconegudes per la policia, però si continuaven així al final sí que serien reconegudes. Quan van acabar de dinar, van agafar la moto i van anar fins a una botiga que hi havia a prop de la platja on venien màscares. Ell es va comprar una màscara de dimoni de color vermell la qual tenia unes banyes negres i per tota la cara tenia punxes del mateix color que les banyes. Ella es va comprar una màscara de Dalí, un pintor molt antic que li agradava molt. Quan van acabar, van anar a aquella platja tan estranya, totes eren així en l'actualitat, però havien vist fotos de les de fa uns trenta anys i no eren gens iguals. Les de la seva època eren un tros d'asfalt que arribava fins a un mar ple de deixalles i porqueria, en canvi les anteriors a la seva època eren d'aigües cristal·lines i fins al mar arribava un tros de sorra molt fina. Ells no van anar allà per banyar-se ni res per l'estil, ja que estava prohibit des de feia anys, sinó que anaven a veure si hi havia algun senyal que els fes entendre que allà hi havia la gran base de la bombolla. Aquesta era aquella platja on algú havia intuït que allà podria estar aquesta base.

Van estar un parell d'hores allà esperant, fins que de sobte es va veure un làser vermell que apuntava a la part alta de la bombolla. De sobte es va obrir un forat al mig del mar i en va sortir un submarí que semblava molt avançat i que es dirigia directament cap a la platja. Ja era de nit i se suposava que no hi havia d'haver algú a la platja i per això sortien d'allà a aquella hora. Semblava que podia ser la base, però no era segur. Mentrestant el submarí no parava d'acostar-se a la platja i ells sabien que si marxaven o feien algun moviment brusc, la gent que estava en el submarí els començarien a disparar fins a matar-los. Ells van decidir que es mourien a poc a poc fins a una roca que hi havia molt a prop seu; poc després van veure que un camió gegant aparcant prop de la platja i com diferents persones baixaven d'aquest. Poc després el submarí va arribar a la platja i amb una màquina que va sortir del camió, el van carregar. Del submarí va sortir un home de cabellera mig-llarga, de color gris i musculat que a en Sawn li va sonar molt. Després de mirar-se'l bé va recordar a una persona que no li va fer gaire gràcia.

Sawn va néixer a una ciutat anomenada Tarragona, aquesta durant el pas dels anys va passar a ser la gran ciutat on vivia en l'actualitat. Vivia amb el seu pare, ala seva mare i el seu germà i eren una família normal, fins que un dia el seu pare i la seva mare es van separar. La seva mare va guanyar la seva custòdia i mai més van tornar a veure el seu pare. Quan va fer els divuit anys ell sabia que podia tornar a veure el seu pare, però no ho va fer, ja que li feia por haver de tornar a parlar amb ell, no perquè els hi hagués fet res a ningú de la seva família sinó perquè quasi no l'havia conegut i li feia una mica de respecte.

Quan el va veure allà li va fer una ràbia terrible. El seu pare era un dels possibles dirigents de la bombolla! Quan Julie el va veure tan fixat li va preguntar que li passava i ell li va explicar tot mentre el camió marxava amb totes les persones i el submarí a dins. Ell sabia perfectament que si li tocava matar-lo, li seria complicadíssim.

Quan el camió va haver marxat els dos van agafar la moto i van tornar cap al pis de la Julie on ja vivien junts.