ALLIE JOHNSON

II

Passen unes dos setmanes des de que vaig tenir mal de panxa per última vegada.  Durant aquesta setmana, però, no he vist el meu pare cap dels dies ja que arribava súper tard i marxava súper dora, lo qual que només he estat veient al Will. 

Quan em desperto estic una rato mirant el mòbil i em dono compte que avui és l'aniversari de la Railey! Ja no m'anrecordava, així que al veure una insta story de la Makenzie felicitant-la, l'he felicitat per missatge i m'he pres el meu temps per també penjar una insta story felicitant-la amb fotografies nostres. 

Finalment m'he aixecat del llit i com que tinc el mirall al davant, m'he estat mirant un rato, ja que veig algo diferent en mi, però no aconsegueixo veure el que és.  No li donc importància i baixo a baix a esmorzar. Quan arribo, rarament trobo el meu pare i que vaig corrents a abraçar-lo, quan em separo d'ell, se'm queda mirant un rato amb una cara estranya, i com que no em sento còmoda parlo.

- Què passa? Tinc pasta de dents a la cara? - dic jo fent broma, però veig que el meu pare no riu.

- Allie, de veritat que no t'has donat compte? - se'l comença a veure preocupat.

- Emmmm, no, suposu que ja ho sabrieu si em veigués algo raro a mi mateixa, no creus?

- Allie has baixat molt de pes! Amb dos setmanes t'has aprimat moltissim! Quan pesaves fa dos setmanes? T'enracordes?

- Emmmm, si, pesava 65kg, quin problema hi ha?

- Quan peses ara?

- No ho sé, no m'he pesat. - dic jo començant a estar espantada

- Ves a pesar-te i torna - dit això es fica la ma al cap i l'abaixa, pensant en el que em podria estar passant, jo pujo les escales i vaig al lavabo on trobo la vàscula i em peso, acavat això torno a baix.

- iiiii? - diu el meu pare pujant el cap.

- 49, peso 49kg - dic jo avergonyida però no sé de que.

- Allie, et dones compte que una persona per molt esport i dieta que fagi, no pot baixar 16kg amb dos setmanes? - assenteixo - és molt, si em diguessis que t'has aprimat dos kilograms, val, encara, però 16kg? Allie, estàs bé? Tens algun problema? Menjaves quan jo no hi era?

- Jo no crec que tingui cap problema, i si, si que menjava, i molt, li pots preguntar al Will, ell em veia menjar. 

- Doncs això no pot ser, aquí hi ha algo a darrere que encara no sabem ni tu ni jo. - els dos ens quedem callats durant un rato fins que el meu germà baixa ja preparat per anar a escola.

- Anem? - diu ell i al donar-se conte de que els dos estem preocupats pregunta- Ui, tot bé?

- Si, si - diu el meu pare sortint dels seus pensaments - aneu a l'institut, va, que encara arribareu tard - diu ell i ens fa un petó al front a els dos, i marxem.

Sincerament, crec que el meu pare té raó, jo no m'havia donat compte que havia baixat tant de pes, si que em notava algo diferent, però no sé el perquè no veia això. A part, és veritat, tot és molt estrany, d'un dia per l'altre em ve molt mal de panxa durant molt de temps, mal de caps, calfreds sovint, febre, baixo de pes de manera inesperada. Tal i com diu el meu pare, aquí darrere hi ha algo que cap dels dos sabem, però no té pinta de que sigui algo bo. Arribo a l'escola i quan aparco la bicicleta aconsegueixo veure al Kaden a la llunyania, ell mira cap a un altre costat, i mentre m'apropo a ell veig com una altre noia, guapa, rossa, prima, alta, vaja, com una barbie, s'apropa a ell però a més velocitat. Veig com parlen durant mil·lèsimes de segons i en un obrir i tancar d'ulls els veig morrejant-se. De veritat? No m'ho puc creure! Ja deia jo que no era prou popular com perquè el Kaden sortís amb mi! Però a sobre el molt capullo em diu que m'estima mentre té un rotllo amb un altre! Qui s'ha cregut que és aquest xaval?! Vaig caminant fins arribar a ell, on continua fent-se petons amb aquella noia. Jo li toco l'ombro perquè es giri i em vegi. Cosa que no fa així que faig veure que tinc tos "aaahhaaam " crido jo. I per fi el Kaden es gira.

- Què? Com ha anat aquesta morrejada? Bé? M'alegro moltissim pels dos, que Kaden, no m'havies dit que tenies una altre novia en secret. - dic i faig un somriure però d'ironia - que porteu molt junts? Bueno, porteu el que porteu, m'alegro de que sigueu feliços, espero que dureu. Vinga espero no veure't més porc i a tu tampoc barbie. - dit això amb el to d'ironia més real que havia fet mai, els somric als dos i marxo cap a on estan la Makezie i la Railey, deixant-los als dos amb les paraules a la boca. 

Al arribar a ells hem començat a parlar sobre la meva pèrdua de pes, elles creuen que és normal tenint aquesta edat, els cossos canvien i el pes puja i baixa segons el que mengis i fagis. Hem entrat i hem anat fent classes fins acabar totes les classes. Durant el dia he anat tenint mal de panxa, calfreds i alguna sagnada de nas, però li he restat importància. Al arribar a casa, he dinat i he enat a estudiar, mentre estudiava m'he trobat molt malament, he hagut de vomitar un par de cops, i crec que tinc molta febre. Vaig a dormir mig malament per tots els problemes que tinc. Durant el dia, només els hi he dit a les meves amigues que ja no estic amb el Kaden, però crec que el meu germà també ho hauria de saber, i encara que sigui tard i potser estigui dormint, vaig a la seva habitació. Quan estic davant de la porta truco, i no l'escolto contestar, així que entro i me'l trobo a ell dormint, així que com que em fa pena despertar-lo, me'n torni a la meva habitació, però no sense abans deixar-li una nota a l'escriptori que fica: "quan et despertis, sigui l'hora que sigui, vine a la meva habitació, haig de parlar amb tu. Atentament your sister Allie". Me'n torno a la meva habitació, i m'adormo pensant amb la meva separació amb el Kaden, que tot i que l'estimés, no m'importa gaire, ja que sabia que això no duraria, ja em semblava estrany que em demanés per sortir...  

________________________________ 

- Shhhht, shhhht! Allie! Allie! - escolto com obre la porta l'habitació - Allie desperta, acabo de veure la teva nota - diu entrant sense fer soroll a l'habitació. Jo obro la llum de la tauleta de nit i m'assento al llit deixant un lloc pel Will. 

- Què m'havies d'explicar? - diu ell trencant l'etern silenci.

- Ah, si, emmmm, a veure...- dic nerviosa - Doncs que... que... que ho hem deixat - dic jo deixant-ho anar.

- Qui, qui ho heu deixat?

- Jo i el Kaden - dit axiò ell fa un sospir de "pena" - Però tranquil eh, estic perfecte, no m'afecta, pensava que si que m'afectaria però no ho fa gens, tampoc crec que fos l'indicat. - paro un moment - Avui, al arribar a l'institut, tu has marxat ràpid amb el Harvey, però jo he vist a la llunyania al Kaden morrejant-se amb una barbie, he anat cap a ells i els hi he dit quatre coses, després he marxat sense cap problema. - dit això ell m'abraça com de consol, tot i que a mi no em sap greu. Després seguim parlant de coses varies fins que sona la meva alarma de les 7am i ens aixequem com si no haguessim estigut parlant. Fem la rutina de sempre i anem a l'institut, cosa que és un dia com un altre, però com sempre, tinc mal de panxa, calfreds...

Quan arribo a casa em trobo el meu pare parlant amb una senyora a la cuina així que vaig cap a ells a dir-lis que ja he arribat.