ALLIE JOHNSON

V

Em desperto, i com de costum em trobo fatal, no trobo paraules per explicar el dolor que sento en aquests instants. No vull fer patir a ningú, i tot i que sé que li hauria de dir al meu pare, no ho faig.

El meu pare, des de que vaig arribar ahir al vespre va estar planejant un dia perfecte. Així que no puc destrossar-li tots els plans ara.

Per fi aconsegueixo aixecar-me del llit, em dutxo, em vesteixo, i baixo a baix. Només trepitjar amb un peu la planta baixa el meu germà ve corrents des de la porta principal cridant.

- Allie! Allie! Ràpid! El papa ens està esperant al cotxe! Vinga! Va! - jo el miro amb una cara extranyada, ja que no en tinc ni la menor idea de perquè haig d'anar tant ràpid - Vinga va, que anem al cinema!

Surto de casa i tanco la porta principal, seguidament entro al cotxe i el meu pare arrenca. Normalment anar al cinema és com una premi per nosaltres, ja que anem poques vegades, i menys encara amb familia. Jo acostumava a anar amb les meves "amigues" però ara ja no hi anem, al menys si elles hi van no m'ho diuen.

Arribem al passadís, i en Will, com no, ha decidit mirar una pel·lícula de terror. Quan acaba jo amb bastanta por, decideixo enfrentar-me a la Makenzie i a la Railey, ja que vulguis o no la peli anava una mica sobre això, sobre plantar-lis cara als "amics", tot i que com que la peli era de por... no acabava bé.

Li he dit l'idea al meu pare, i sense por, mentre el meu pare i el meu germà quedaven enrere he anat a casa la Railey. Hi havia moltes possibilitats d'on podien haver quedat, però normalment quedavem allà, així que hi he anat.

Després de deu minuts caminant he arribat, la por començava a entrar dins meu. Però tot i així he trucat. Han tardat una mica en obrir-me, però finalment m'ha obert la Georgia, la mare de la Railey.

- Hola, necesites algo bonica? - m'ha dit ella educada.

- Bona dia - se'm tallava la veu - emmmmm... per casualitat... hi ha la Railey?

- Si, clar, passa algo? És que també està amb la Makenzie

- A no, no, millor si estan les dos. Puc parlar amb elles?

- Si, clar, que passa algo?

- mmmm, si, bueno, necessito parlar amb elles.

- Sisi, ho entenc, entra. - entro a la casa - estan a l'habitació de la Railey.

Dit això que començo a pujar les escales fins arribar a l'habitació de la Railey, truco a la porta i poc després escolto gent riure i veig com la Makenzie obra. Se'm queda mirant flipant i segons després mira a la Railey. No m'agradaria veure la cara que he fet, la meva cara devia ser de fàstic. Però ara ja estava allà, ja no em podia tirar enrere. Al cap d'un rato d'estar les tres en silenci i mirades de fàstic per part d'elles dos m'he decidit per parlar.

- Bueno, pel que m'he donat compte em deixeu en vist, el que he associat en que us importo una merda ben grossa. Ja que no em contesteu i feu plans sense mi, així que he decidit plantar-vos cara, així que ara si, em penso a atrevir a dit tot el que penso i el que em passa.

- Emmmm, Allie, no cal, per lo vist has pillat les nostres indirectes.... si no et contestàvem era per algo...- diu la Makenzie.

- Si, ho he pillat. Ja veig, sou unes falses, estàveu amb mi per pena. Perquè les tres sabem molt bé que no us importava. Perquè si fos així us haurieu preocupat ni que fos una mica per mi. Així que gràcies per les tardes que m'heu deixat passar amb vosaltres. Espero que us vagi bé a la vida. No em torneu a buscar, ja no vull formar part de les vostres vides mai més. - I sense dir res més, he marxat. No m'he despedit de ningú, i he sortit corrents carrer amunt fins arribar al lloc on havia quedat amb el meu pare i en Will.

- I? com ha quedat?- pregunta el meu pare nerviós.

- Mmm, bueno... podriem dir que no ha anat gaire bé, no els hi caic bé, estaven amb mi per pena. Així que amb educació, les he enviat a la merda.- dic jo feliç, i no sé de que.

Minuts després decideixo anar a casa, després d'aquest dia tant... estrany?

He pujat ràpid a l'habitació, no sabia que fer, ja que no podia trucar a ningú així que m'he ficat a plorar amb la meva millor companyia, el coixí. Devia portar uns 45 minuts plorant mentre pensava amb la merda de vida que m'ha tocat escolto el meu pare cridant-me des de baix.

- Allie! Allie! Tens visita! - en aquest moment m'ha entrat por, no sabia que fer, podia ser des de la Railey fins al germà gran de la Makenzie que em venia a matar. Amb por he començat a baixar les escales i a baix de tot estava la persona que menys esperava en aquell moment, era extrany que estigués aquí, però no li podia fer el lleig. Així que l'he deixat passar, era una companyia plena de pena. Hem anat a la meva habitació per parlat tranquils així que només entrar i tancar la porta he començat a parlar.