Un mundo de color rosa

CAPÍTOL 1

Era 2 de juny del 2100 i el Pablo després de dos anys a la presó va sortir, començant una nova etapa amb intencions de canviar el món, estava ansiós per escapar d'aquell infern que el consumia com a persona dia rere dia sense poder sortir d'aquelles quatre parets de la cel·la. Totes les injustícies que va viure allà son inexplicables i ja era hora de posar-li remei.

El Pablo és una persona que mai ha aguantat les injustícies ni les desigualtats, ja que no va tenir una infància bona, de petit va patir molt tant a l'escola com a casa, pel fet de ser noi i a casa degut a que la seva mare maltractava a ell i al seu pare, ho va passar molt malament.

Aquests dos anys que va passar a la presó, li van fer passar per coses inhumanes per culpa de les guàrdies, però li va servir per pensar i reflexionar, el pas per la presó el va enfortir com a persona. Però ara sortia començant una nova etapa. Tenia moltes ganes d'arribar a casa per poder veure i abraçar al seu estimat pare.

Aquests dos anys a la presó havia estat pensant i tenía un pla. En Pablo creia que les coses havien arribat al seu límit. El món tal com era havia tocat fons. Calia canviar les coses. I el Pablo, en la solicitud de la cel·la, va anar dissenyant lentament una operació que canviaria les coses per sempre, que donaria poder als homes i restauraria la igualtat en el m{on. Per fer-ho, però, li calien còmplices. I ja sabia d'on els trauria.

Tal com va arribar al seu barri de tota la vida, va començar a anar pels barris de la seva ciutat reunit persones per reivindicar-se contra l'hembrisme, el concepte que dominava el món.

************

La primera manifestació no va sortir gens bé, no van reunir prou gent i la gran majoria eren homes i no s'atrevien a parlar per por, el Pablo estava decepcionat, trist i amb molta impotència de no poder canviar les coses amb un espetec de dits, però sabia el que se li venia a sobre i el que li quedava per recórrer fins a la igualtat. Era cinquè dia de la seva llibertat i el Pablo ja havia agafat mala fama i la major part de les dones el menyspreaven. Les tres setmanes següents va ser horrorós per a ell ja que li faltaven el respecte i es reien d'ell.

Un dia qualsevol que es trobava a una petita manifestació, va conèixer a una dona, la qual no s'imaginaria que en un futur es convertiria en una gran part de la seva vida, que arribaria a ser tant important per a ell i l'acompanyant en l'aventura que s'estava ficant.