Un mundo de color rosa

CAPÍTOL 2

Tenia els ulls clars i un llarg cabell ros, era alta, prima i una noia molt esvelta. El que Pablo no sabia que al costat tenia a la que en un futur seria la seva companya d'aventures. En Pablo estava en una manifestació, el dia era dur i ell estava molt esgotat. La manifestació cada vegada s'anava posant més agressiva fins que va arribar un punt en que la policia va haver d'intervenir. Els manifestants van començar a atacar a les policies, i en conseqüència les policies van començar a disparar boles de goma. Tot era un xivarri, la gent corria per por, altres estaven a terra, un grup s'estava barallant, etc.

En una d'aquestes escenes hi havia la noia alta i prima que el Pablo va conèixer, en Pablo se la va quedar mirant i de cop una bola de goma li va donar a l'ull i va caure a terra. El Pablo sense pensar-ho dues vegades va anar a ajudar-la i a portar-la a un lloc tranquil i segur on poder avisar una ambulància. El seu ull estava ple de sang i el Pablo es va espantar, l'ambulància va arribar al cap d'uns minuts i se la van emportar a l'hospital juntament amb el Pablo.

Ja un cop a l'hospital el Pablo va esperar que l'avisessin o li que donessin l'alta a aquesta noia misteriosa. Es va haver d'esperar molta estona ja que l'ull de la noia estava molt malament. Al cap d'una quantes hores li van dir al Pablo que ja havien acabat i que podia fer una visita a la noia. Ell estava molt nerviós perquè no la coneixia, però alguna cosa li deia que havia d'estar amb ella. Quan va entrar la noia estava una mica desorientada pel cop i l'anestèsia, però en pocs minuts van establir una bona amistat, van connectar. Van estar tota la tarda i tota la nit parlant sobre molts temes, en el qual hi havia un que coincidien molt, era en el de l'hembrisme i patriarcat. Estaven tan emocionats de trobar una persona que els entengués que ni es van preguntar el nom, i també estaven tan cansats pel dia tan dur que havien passat, que es van quedar adormits a l'hospital, el Pablo a la cadira i la noia a la llitera. Al següent dia, pel matí, el doctor els va despertar dient que Mèlich (la noia) se'n podia anar. El Pablo per fi va descobrir el seu nom. Ella li va demanar el número de telèfon al Pablo per seguir en contacte amb ell i poder seguir parlant.