Un mundo de color rosa

CAPÍTOL 3

Des del moment que es van donar els telèfons tot apuntava que al final s'acabarien fent amics, però les setmanes anaven passant i cap dels dos sabia res de l'altre.

No faltava res per les eleccions de la nova presidenta i com és habitual les revoltes contra l'hembrisme anaven creixent.

A 3 dies per les eleccions en Pablo va agafar la jaqueta que d'en Santiago Abascal, revolucionari històric en les revoltes contra l'hembrisme, i també es va posar les botes de Michael Jackson, el president de la OITT (Organització per la igualtat de tots i totes) i va anar tot convençut de que aquella nit canviaria totalment la ideologia de les dones que dominen el món.

Quan va arribar a la plaça de Catalina III va veure un munt d'homes agenollats i demanant siusplau que els seus drets fossin els mateixos que fa uns anys tenien i a l'altre banda hi havien un centenar de dones cridant i utilitzant paraules ofensives sobre la multitud masclista. No s'ho va pensar dos cops, va sobre saltar la immensitat de persones que hi havia en mig de la plaça i s'hi va col·locar entre els dos bàndols i va dir: Perquè homes i dones? Perquè nens i nenes? Perquè gossos i gats? Si al final de tot, l'únic que tots volem és viure en pau en un món on tothom sigui igual. Ja prou d'abusos d'homes cap a dones i de dones cap a homes, ja prou de no poder estimar-nos entre nosaltres i tenir por a l'empresonament, ja se que res és perfecte i que no podrem viure tots i totes amb pau i harmonia, però l'amor tampoc és perfecte i és lo més bonic que hi ha, si tots posem un trosset de nosaltres segur que tot anirà millor. La plaça es va quedar muda, es sentien els ocells cantar i el soroll de l'aigua de la font caient lentament, entre la multitud es va aixecar una noia alta i prima i va començar a aplaudir, era la Melich. Tots dos es van apropar i es van donar una abraçada, mentrestant una simfonia d'aplaudiments sonava de fons.