A alta mar

La veritat

Morgan va continuar atacant amb la seva espasa, enfadada, en canvi, Edward es defensava intentant no ferir a Morgan. Fins que Edward es va cansar i Morgan li va fer una esgarrapada en la panxa, Edward, va caure a terra i Morgan es va quedar mirant a Edward, es va girar per veure si estaven els seus pares reals, però semblava que ja se n'havien anat. Va sentir alguns sorolls entre les herbes va sortir Jim amb uns altres grumets, i pregunten 

- Que ha passat?-  a Morgan li van caure algunes gotes. 

-L'has atacat tu no?- va preguntar a Jim, despres va ordenar que la fiquessin a la bodega, i que Edward decidís que fer, Jim ho va dir amb cara de tristesa. Ella no es va moure ni va fer resistència, simplement pensava sense dir res.

 Van passar dies, ella estava en una espècie de pressor que tenien per als traïdors o rivals, ningú la va venir a visitar si no fos per donar-li una mica de menja, més o menys va passar una setmana, ella sentia com s'apropaven al seu destí. Fins que un dia va baixar Edward va seure davant de la presó i no va dir res Morgan no el va mirar, Edward va començar a narrar una història: "quan tenia més o menys la teva edat tot era més complicar, no tenia diners en casa així que vaig tenir de començar a robar, la meva mare va morir així que el meu pare no podia cuidar de jo i el meu germà. Així que ens va portar a un orfenat, jo em vaig escapar d'ell i em vaig fer pirata", Morgan no va fer cap moviment, i va seguir: "vaig muntar una tripulació i la resta ja ho saps, un dia quan jo només pensava amb els diners ens vam topar amb un vaixell d'uns europeus amb molts diners, i vam atacar el seu vaixell. I et vaig conèixer a tu, i em vas fer veure que no només interessava els diners també la família".

-Perque m'expliques això?- Va dir Morgan sense moure's

-Per res- va dir Edward cada cop més trist.

Despres d'estar una estona en silenci, es va sentir alguns sorolls a la part de dalt del vaixell, i va baixar alguns dels mariners.

-Estan aquí, hi ha molts!!- Van dir

-Com, no deu ser, per tant?- Va dir Edward mentre pujava les escaleres per pujar dalt i va dir

-Tu queda't aquí- Quan va pujar a dalt de tot va veure dos vaixells que els rodejaven, i molts mariners que no eren els seus en el vaixell

-Per un moment que no estic i mira el que heu fet!!!- Va dir Edward dirigint-se a Jim, Edward es va posar a lluitar amb algun home que estava atacant el vaixell, despres d'uns 5 segons de només soroll d'espases. Va caure el tinta i les veles van començar a cremar, i amb el soroll dels canyons, el lleó de mar va començar a enfonsar-se, el vaixell ja no era un lloc segur. 

-Porta a Morgan a un lloc segur. Agafa una barca i autobús d'aquí- va dir Edward

-Però capità, no et deixarem aquí-  Va dir un grumet, i tots els altres que quedaven van fer un crit de gerra

-No teniu remei- Va dir Edward més trit que mai

-Però un pirata mai es rendeix!!- Va dir Jim.