AUXILI

L'OBJECTE

Era una tarda d'estiu, una de molt calurosa. En Marc i la Carla tots dos amb tretze anys d'edat, estaven a la platja, juntament amb els seus pares, jugant tranquilament a pilota. De sobte mar endins veuen una taca negra. En marc, que era el que tenia mes bona vista dels quatre, va intentar identificar l'objecte.
-és un barco-, va dir amb determinació pero sense estar-ne segur del tot. -No, un barco no es tant petit. Va cridar la carla purament per portar la contraria. - Va, i que es, tu que ho saps tot- va dir en Marc amb to burleta. Va haver-hi un silenci incómode. La cosa negra va seguir acostan-se a la costa. A mesura que s'apropava es podia distingir la seva silueta allargada com si fos un pal, pero amb una andròmina extranya a la punta.

La Carla, que era una mica impacienta, va tirar-se al mar malgrat la desaprovació dels seus pares per anar a buscar aquell misteriós objecte que tenia a tothom captivat. Enpès per la curiositat en Marc va fer el mateix. I tots dos van anar nedant mar endins en direcció a l'horitzó.

Quan el crepuscle ja tocava la porta en Marc i la Carla ja podien distingir la forma de la taca negra. Era una espècie d'escombra atrotinada que flotava a la deriva. Van apropar-s'hi fins a poder tocar-la. La van agafar i van veure una inscripció a la fusta que semblava feta amb una navalla.
-Entens que hi diu?-
Pregunta la Carla amb veu entre tallada per el cansament de mantenirse a flot tota l'estona. -Sembla que hi posi auxili i després hi ha uns números- va respondre en marc. -pero no aconsegueixo entendre'ls-.

Quan en Marc va acabar de parlar es va sentir un soroll que venia de les profunditats del mar. El sol ja s'havia post i ells dos encara eren enmig daquell desert d'aigua. A en Marc li va començar a fer mala espina aquesta situació aixi que va dir-li a la Carla que tornessin. Pero quan en Marc va aixecar el cap de la inscripció que intentava desxifrar, la Carla ja no hi era.