LA LLUM

97 5 1
                                    

En marc estava saturat de pensaments i preocupacions. En aquest moment nomes tenia la llum de la lluna, que per sort era plena, per poder veure-s'hi dins de la negra nit. Ell creia que la Carla no podia haver anat gaire lluny i va començar a cridar el seu nom a ple pulmó. Deu segons mes tard va callar i va parar l'orella. Tot estava en calma i amb un silenci imperial. Nomes se sentia la remor de l'aigua en moviment.

En Marc, en no obtenir resposta i no saber que fer, va començar a nedar desesperadament i amb llàgrimes als ulls, cap a la direcció que creia que estava la platja on eren els seus pares. Passaven els minuts i mentre augmentaven les pors i les ansietats es reduiïen les forçes.

-ja no puc més! Va dir en Marc deixant de nedar i fent un crit escupint tota la ira acumulada. Va començar a pensar que alla hi deixeria la pell i que ja no hi havia esperança. També li va començar a passar per el cap la opció de rendir-se i deixar-ho tot enrere. Pero de sobte, quan ja se li aclucaven els ulls, va veure una llum. Una llum d'esperança que el va carregar de forçes com aquell qui carrega un telèfon mòbil.

Sense pensar-s'ho dos cops va seguir nedant amb totes les forçes que li quedaven direcció a la llum. A mesura que la distancia entre ell i el destí es reduïa va poder veure que la iluminació no era constant, sino que anava fent pampallugues. Això li va fer pensar que podia ser un un far o un vaixell. La veritat es que no anava gaire errat, perquè en arribar al punt que s'havia marcat va veure un edifici amb un fanal a la punta. Però el problema era que aquest estava situat al capdamunt d'un penyasegat de roques escarpades que tallaven com ganivets.

En marc estava immobil mirant la llum del far, pensant una solució que li permetés arribar fins a dalt i poder demanar ajuda. Peró de cop el fanal que havia hipnotitzat en Marc va detonar-se. Va ser tal la potencia de l'explosió que va fer volar per els aires tot l'edifici. En marc es va quedar a les fosques tremolant i traumatitzat. No es podia creure el que acavaba de passar.

AUXILI Where stories live. Discover now